ORIENTA’T: CONSERVADOR/RESTAURADOR DE BÉNS CULTURALS

Arribat un moment de la teva vida, et plantejaràs quins són els següents passos que hauràs de seguir respecte a la teva formació. A continuació, et mostro què hauràs de fer si el teu objectiu és convertir-te en Conservador i/o Restaurador de béns culturals.

Però, abans de tot, què és un restaurador de béns culturals? Què fa exactament?

Resumint-ho d’una manera molt simplista, el restaurador ha d’analitzar el bé cultural amb el qual es troba i aplicar diferents tècniques per tal de fonamentalment conservar o reparar qualsevol damnatge que es presenti, amb l’objectiu de preservar el patrimoni cultural per al futur. 

Són necessàries habilitats com la paciència, precisió, anàlisi i coneixements d’història, química, biologia, física, art, epigrafia, ebenisteria, dibuix, etc.

El conservador/restaurador pot treballar en museus, arxius, biblioteques, fundacions, empreses públiques, instituts de conservació i restauració, organismes oficials de protecció del patrimoni, institucions privades (Vaticà) universitats, escoles taller i tallers d’ocupació de documentació i divulgació.

Es recomana estudiar amb anterioritat un batxillerat relacionat amb les arts i les humanitats. També pots entrar mitjançant una prova d’accés per a majors de 19. 

La nota de tall de l’any és de 10.100 (o 10,1) en la ESCRBCC (Trinitat, Barcelona)

El grau té una durada de 240 crèdits, o quatre anys, amb els dos últims d’especialització en béns d’escultura, pintura, mobiliari, tèxtils o documentació gràfica.

Algunes de les matèries impartides són:

  • Principis tècnics i metodològics de conservació-restauració
  • Història
  • Química, física i biologia
  • Història de l’art
  • Iconografia clàssica 
  • Volum 
  • Tecnologia
  • Dibuix
  • Fotografia, etc.

Finalment, obtens una llicenciatura, i tens la possibilitat d’opositar, treballar per a una empresa o institució privada (Vaticà) o com a autònom.

Evelyn Vallribera Salgado…

27 de gener, dia internacional de commemoració de les víctimes de l’holocaust

El 27 de gener de l’any 1945 les tropes soviètiques de la divisió d’Infanteria 322 entraren al camp d’extermini nazi d’Auschwitz. Allà trobaren 2.819 supervivents, moribunds. Morts en vida, ossos que és movien potser per una remota esperança de salvació.

75 años de la liberación de Auschwitz: cuando el ser humano tocó fondo

En aquell lloc, però, havien mort 1.100.000 persones. La majoria, jueus. També hi hagueren gitanos, homosexuals, presoners de guerra… Tot aquell individu que suposés una amenaça, que pogués tacar el nom i sang del poble ari del tercer Reich.

Durant la segona guerra mundial, Auschwitz jugà un paper central en la “Solució Final”; el pla nazi d’assassinar als jueus d’Europa. Els nazis varen deportar jueus de gairebé cada país europeu al camp d’extermini entre el 1940 i 1945.

Liberación de Auschwitz: cómo este campo de concentración se convirtió en  el centro del Holocausto nazi - BBC News Mundo

Allà, als presoners, se’ls tatuava un número a l’avantbraç, i se’ls forçava a treballar. Cosien el nom en el tan característic uniforme de ralles blaves. Es duien a terme experiments mèdics amb nens. Els que es trobaven en un estat massa dèbil, eren enviats a les cambres de gas, o cremats en forns. Els degradaven tractant-los d’una manera completament inhumana.

A mitjan gener de 1945, les forces soviètiques s’acostaven al complex de camps de concentració. Les SS varen iniciar l’evacuació d’Auschwitz. Gairebé 60.000 presoners varen ésser obligats a marxar cap a l’oest. Milers havien estat assassinats en els camps en els dies previs a l’inici d’aquestes marxes de la mort.

A causa de l’aberració que va suposar aquest fosc moment per a la història de la humanitat, l’any 1948 es varen declarar els drets humans, amb la condició que cap situació de tal índole es donés una altre cop.

Ja fa 80 anys de l’horror que va suposar l’holocaust, però és necessari que sigui recordat per tal d’evitar repetir els mateixos errors. Errors que, desgraciadament, es repetiran no tant per l’estupidesa i l’oblit de la raça humana, sinó per un interès aliè d’un poder ignot per a nosaltres.

Evelyn Vallribera

ÈXIT DE LA XOCOLATADA SOLIDÀRIA A L’INSTITUT MARTA MATA!

Cada any se celebra a l’institut Marta Mata un esdeveniment solidari que té com a finalitat recaptar diners per donar-los a la fundació Sant Joan de Déu. Aquest any, l’esdeveniment ha sigut capaç de recollir un total de 407 euros mediant la venda de xocolata calenta i pa de pessic, preparada per l’alumnat de cicles de cuina.

La cap d’estudis, Sílvia Candelich, ens informa sobre com ha esdevingut la jornada darrere el taulell.

”Aquest ha sigut el setè any que hem organitzat la jornada solidària. Sempre és una experiència agradable, preparar-la. Gaudim molt.”

Primer vam pensar en els litres de llet necessaris per a tres-centes setanta persones, vam comprar la xocolata i tots els ingredients necessaris. Els alumnes de primer de cuina es van encarregar de fer el pastís el dia anterior, en total, preparant quinze quilos de bescuit.

La xocolata calenta es va preparar la mateixa jornada, iniciant l’elaboració a les vuit del matí. Vam fer en total seixanta litres de llet. Per descomptat, van haver d’utilitzar dues olles molt grans.

Al final del dia, s’havien venut tots els bescuits preparats, i la xocolata sobrant (dos litres) es va portar al restaurant pedagògic el Molí, per tal que fos berenat per l’alumnat de cuina.

Aquest ha sigut el millor any.” Conclou la Sílvia, i és que, ho podem corroborar, ja que la xocolata desfeta estava per llepar-se els dits, sens dubte!

La fundació Sant Joan de Déu organitza cada 15 de febrer una xocolatada solidaria a nivell nacional amb l’objectiu de recaptar diners per acabar amb el càncer infantil. Seguint l’exemple, però, a menor escala, l’institut Marta Mata col·labora amb la fundació per construir un món millor.

Pau Rivero i Evelyn Vallribera

Coneixent a la ZOE SÁNCHEZ!

En el dia d’avui, entrevistarem la Zoe Sánchez, alumna de quart A, i companya nostra de l’institut Marta Mata. Doncs, continua llegint aquesta publicació si vols saber una mica sobre la Zoe!

Evelyn V: Per començar, ens agradaria molt que ens expliquesis amb una pinzellada el teu origen, quin és el teu trasfons. De fet, situant-nos en el inici de la teva vida, de la teva existència; quan vas arribar, a aquest món?

Zoe S: Vaig néixer el 14 de setembre del 2009

Evelyn V: Bonica data, certament. Quin fou el moment més bonic de la teva infantesa? Quin és el record més tendre, divertit o especial que conserves d’aquesta fugadissa etapa?

Zoe S: El record més bonic que tinc és quan va arribar el meu gos a casa. Els meus pares volien regalar-me’l, però com a sorpresa. Tot i això, jo ja m’ho ensumava. En aquell moment, em vaig sentir molt emocionada, però també trista, perquè ja feia dos anys que el meu altre gos havia mort.

Evelyn V: Suposo que ha sigut el teu bon amic, des d’aquell moment, oi? Bé, parlant d’amics… Mai vas tenir un amic imaginari quan eres petita?

Zoe S: No, mai el vaig tenir.

Evelyn V: Quina era la teva major por, per aquells temps?

Zoe S: Irònicament, tenia por als gossos.

Evelyn V: Certament si que és irònic. A quina escola vas anar? T’agradà?

Zoe S: Vaig anar a l’escola Palau d’Atmella. Em va agradar, però al mateix temps no, ja que coneixia a molt poca gent.

Evelyn V: Ara deixarem el passat enrere, on ha d’estar, i ens centrarem en el present. Quins són els teus gustos, actualment? Alguna afició que t’agradaria mencionar?

Zoe S: Ballar. Em fa oblidar-me dels problemes i em fa sentir lliure. Ballo Hip Hop, ballet, contemporàni i Jazz. De tots, el Hip hop és el meu favorit, sense dubte.

Evelyn V: Parlan’s de la teva familia. Tens cap germà o germana?

Zoe S: Tinc un germà gran, de vint-i-dos anys, que és ballarí profesional. El seu nom és Ian Sánchez. No ens portem gens bé, per la diferència d’edat.

Evelyn V: Quina llàstima! Però, has dit que és ballarí, oi? Fou potser ell qui et contagià el gust per ballar?

Zoe S: Sí. De fet, ell em va motivar, en part, a ballar. El veia ballar i em semblava divertit.

Evelyn V: Quina és la teva estació preferida?

Zoe S: L’estiu. Hi han vacances llargues, no he de matinar, puc estar amb la família…

Evelyn V: Es clar! A més a més, és quan es sol viatjar… A quin país t’agradaria anar?

Zoe S: A Estats Units, a Los Ángeles. El meu germà va estar-hi, i li va agradar. A més a més, crec que és bonic per visitar.

Evelyn V: Interessant, sens dubte. M’agradaria que ara ens expliquessis les teves visions i objectius pel futur. Per començar, t’agradaria estudiar, formar-te en alguna cosa en específic?

Zoe S: Encara no ho sé. Ho he de pensar.

Evelyn V: I com et veus, en trenta anys?

Zoe S: En un pis, amb la meva familia, sense fills. 

Evelyn V: Ja que estem, de què t’agradaria treballar?

Zoe S: Professora de ball. M’agrada ajudar la gent a aprendre noves habilitats.

Evelyn V: Completament afí amb els teus gustos. En aquest futur utópic i somniat, quin seria l’escenari? On t’agradaria viure?

Zoe S: En estats units, a los Ángeles. 

Evelyn V: Finalment, per tancar aquesta ronda de preguntes, que voldries fer avans de morir?

Zoe S: En un aspecte més personal, demenar-li perdó als meus pares per tot el que he fet. Però, tambè, m’agradaria viatjar per tot el món, coneixer noves cultures…

I fins aquí aquesta breu però fascinant entrevista.

Evelyn Vallribera

Per desconnetar!

Ha tingut vostè una setmana massa àrdua? Massa estressant? Voldria descansar i desconnectar? En aquesta entrada us suggerim un parell d’activitats i llocs que us distrauran de les preocupacions diàries.

1. Exposició dels mons d’Alícia, al Caixaforum de Barcelona.

exposició Alícia al país de les meravelles

Aquest cap de setmana ens trobem que amb tan sols sis euros podeu accedir al món màgic de la famosa obra Alícia al país de les meravelles. Una exposició on trobarà les curiositats i absurditats característiques d’aquest univers creat per Lewis Carroll, que encara continua inspirant al món. Esperem que sigui per a vostè una meravellosa experiència.

2. Celebració del centenari de Pierrot Lunaire de Schoenberg, en el Palau de la Música.


Si desitja una activitat molt més adequada al seu estatus social li proposem que li doni un cop d’ull als pròxims concerts de música clàssica que s’efectuaran durant les pròximes setmanes al Liceu, Auditori o Palau de la música de Barcelona.

En proposem la celebració del centenari de Pierrot Lunaire, un melodrama escrit per Schoenberg i interpretat per primer cop a la capital catalana fa justament 100 anys.

Obra fonamental del modernisme, Pierrot Lunaire està basat en una selecció de 21 poemes d’Albert Giraud, amb un missatge radical sobre l’amor, la religió, la violència, el crim i la blasfèmia.

En tindrà el gust de gaudir de la veu i violí de Patricia Kopatchinskaja, una de les solistes més destacades de la actualitat, que interpretarà l’obra juntament amb cinc músics més.

Patricia Kopatchinskaja

Evelyn Vallribera.