El Marta Mata també es manifesta!

El passat dilluns 25 de novembre va ser el Dia Internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones. Com sabeu, aquest dia és per denunciar la violència que s’exerceix sobre les persones, majoritàriament violència exercida per homes cap a dones a tot el món i reclamar polítiques en tots els països per la seva eradicació.

Resultado de imagen de ilustraciones 25n
Cartell 25N

A l’institut no ens hem quedat de mans creuades i des de diferents assignatures s’han realitzat algunes activitats per conscienciar als alumnes de la gravetat del problema.

Des de l’optativa de tercer, Espai solidari, els alumnes han dissenyat unes pancartes amb frases que donen per pensar sobre el tema. Les podeu trobar penjades pels passadissos de l’institut. Aquí teniu l’exemple d’una d’elles.

Cartolina feta pels alumnes d’Espai solidari

I des de l’optativa de Ràdio les alumnes de tercer han redactat un manifest que han comunicat a tot l’institut a l’hora de lectura. El manifest ha estat aquest.

Fragment del manifest:

Necessitem prevenció, perquè la violència no sigui una opció vàlida en les
relacions de parella.
Necessitem recursos per garantir una atenció digna i de qualitat a les dones
en situació de violència masclista per a la seva total recuperació i,
especialment, en tot el procés de denúncies i procediments judicials.
Necessitem més professionals especialitzats en l’atenció a filles i fills perquè
el futur de casa nostra sigui un país lliure de violència masclista.
Necessitem recursos d’urgència i atenció de qualitat per recolzar les dones en
situacions de risc per elles i els seus fills i filles.”

Resultado de imagen de dia contra la violencia de genero"
Logo reivindicatiu 25N


Des de l’institut animem tots els alumnes a informar-se sobre el tema ja que és un problema, desgraciadament, molt recurrent i les societats joves hem d’implicar-nos perquè el món sempre sigui un lloc millor.

Nina Molano i Iker Esteban

Venècia s’inunda per tercera vegada en una setmana

Aquest passat diumenge 17, Venècia ha passat la pitjor inundació des de 1966. L’aigua del mar ha tornat a inundar part de la ciutat de Venècia. Del que més s’ha parlat ha sigut de la plaça de Sant Marc. Se sap que al temple catòlic l’aigua va arribar als 110 centímetres i va submergir la cripta del sant. L’església romandrà uns dies tancada mentre els operaris assequen els marbres i els mosaics afectats per la sal, una de les majors enemigues de la conservació.

Imagen relacionada
Plaça de Sant Marc inundada

Aquestes inundacions es deuen a diferents raons meteorològiques i astronòmiques. Entre les primeres trobem el vent i la presència de pertorbacions atmosfèriques. La llacuna de Venècia es troba a la part més septentrional del mar Adriàtic. Quan el vent del sud-est, conegut com a xaloc, bufa durant uns dies sobre aquest mar, masses d’aigua marina es veuen “arrossegades” cap al nord i entren a la ciutat.

El segon factor meteorològic és la pressió: una zona de baixa pressió a l’Adriàtic meridional fa que les masses d’aigua es moguin cap al nord. Les oscil·lacions del nivell de l’Adriàtic, un mar molt estret i allargat, són conegudes com a “seiche” i tenen influència en les altes marees a la llacuna de Venècia.

Recopìlació diferents inundacions de la ciutat

El Govern italià va aprovar destinar 20 milions d’euros per a una primera ajuda, amb indemnitzacions de 5.000 euros als veïns que han patit danys i fins a 20.000 per als comerciants. Des de l’ajuntament calculen que els desperfectes soferts per l’aigua ascendeixen als mil milions d’euros.

Seixanta esglésies de la ciutat van acabar xopes i els seus mosaics van patir la infiltració de la sal del mar. Per evitar la seva ràpida corrosió, la Superintendència de patrimoni creu que caldran 60.000 euros per a cada temple.

Resultado de imagen de inundacions a venecia
Venecians als carrers inundats

Nina Molano i Maria Costa

Coses que no sabies sobre el cos humà

Aquesta semana en la secció Sabies que… parlarem de diferents curiositats sobre els éssers humans, com per exemple que el cor es para quan esternudem, que les persones dretanes viuen més que les esquerranes… Així que començem!

Sabies que el cor es deté a l’esternudar?

Quan el filtratge de l’aire que entra pel nas no és suficient, el cos desencadena l’esternut, que encara que sembla un acte molt senzill, en relitat és un procés molt complicat en què intervenen moltes parts del nostre cos. I es diu que quan esternudem el nostre cor para de bategar un microsegon, però, és un mite o una realitat?

Resultado de imagen de estornudo
Noia esternudant

Doncs sí que és veritat que el ritme cardíac es veu alterat a l’hora d’esternudar, però el cor no deixa de bategar. Això es deu al fet que l’esternut és l’acte reflex d’expulsió d’aire des dels pulmons a través del nas i la boca i, en ser tan forta aquesta expulsió d’aire, el ritme dels batecs de la sang és afectat per uns instants, però realment el cor en cap moment es para.

Els esquerrans viuen 9 anys menys que els dretans?

Això s’ha analitzat científicament i és que, al 1991, Halpern i Coren van publicar un estudi que deia que els esquerrans vivien menys que els dretans. De 987 persones que van morir, van descobrir que les persones esquerranes havien mort amb una edat mitjana de 66 anys i, en canvi, les dretanes la seva mitjana era de 75 anys.

El més curiós és que no van ser morts per malalties, sinó per accidents de treball, de conducció… ja que els esquerrans viuen en un món de dretans.

Resultado de imagen de diestros y zurdos"
Mà dreta i esquerra

Fins als 7 mesos els nadons poden respirar i empassar a la vegada?

La raó d’aquest fet es que la seva laringe es troba en una posició elevada per que hi hagi una gran distància entre la tràquea i l’esòfag. Gràcies a això el nadó no corre risc d’ofegar-se en els seus primers intents de mamar.

Resultado de imagen de bebe tragando"
Nadó menjant

Fins aquí les curiositats d’avui, esperem que us hagin semblat interessants. Fins a una altra!

Nina Molano i Lídia Pedrós

 

Polònia es proclama guanyadora d'Eurojunior per segon any consecutiu

Un any més s’ha celebrat Eurojunior. Aquest any els concursants de l’edició han viatjat a Polònia, on es va realitzar la competició de cant. La nostra representant ha sigut Melani García Gaspar, la guanyadora de la quarta temporada de la Voz Kids. Però no venim a parlar d’ella, si no de la guanyadora del concurs, Wiktoria Gabor.

La ganadora de Eurovisión Junior, Viki gabor, de Polonia.
La guanyadora d’Eurovisió Junior, Viki Gabor

Wiktoria, cantant nascuda a Alemanya fa 12 anys que viu actualment a Polònia, on va guanyar la segona edició de ‘The voice kids’, va proclamar a Polònia guanyadora per segona vegada consecutiva. L’amfitriona no ha fet la seva millor actuació però, tot i així, ha aconseguit la victòria gràcies a la seva cançó “Superhero”, una composició de pop actual amb tocs ètnics, molt radiable a l’estil Ariana Grande, amb tots els ingredients necessaris per convertir-se en tot un ‘hit’ juvenil.

Wiktoria Gabor
Viki Gabor, representant de Polònia

Compost per Małgorzata Uściłowska, Patryk Kumór, Dominic Buczkowski-Wojtaszek, el tema guanyador del certamen està escrit en polonès amb algunes parts en anglès. La cançó fa una crida a tots els nens per actuar junts i canviar el món. La seva tornada ha estat una de les més corejades a la gala, diu així: “We are the superheroes we can save the world” (som els superherois que poden canviar el món).

Actuació de Polònia a Eurovisió

Nina Molano i Elsa de las Heras

Per molts anys!

Benvinguts una setmana més a la secció Aniversaris. Aquests dies teniu 5 alumnes a qui felicitar: l’Ariadna Tena, de segon; l’Isabel del Álamo, en Sidi Mangassauba i l’Irene Palma, de tercer; i, per últim, la Marta Vega, de quart.

Ariadna Tena, 2n C, 4-11
Isabel del Álamo, 3r B, 4-11
Sidi Mangassouba, 3r A, 7-11
Irene Palma, 3r A, 9-11
Marta Vega, 4t B, 5-11

Esperem que gaudiu molt del vostre dia. Des de Les Barraques Digitals us desitgem un bon aniversari!

Nina Molano i Denis Ramos

Esbrina la mirada

Benvinguts un dia més a la secció de Qui és qui? Avui us farem esbrinar tres ulls diferents, tots d’ells pertanyents a noies.

Aquests ulls pertanyen a una noia de 1r d’ESO, és rossa i practica gimnàstica rítmica. A més, té una germana a 4t d’ESO.

Aquesta mirada,és d’una nena de 1r d’ESO també, és baixeta, prima i té el cabell castany. I, com l’anterior, té un germà a 4t d’ESO.

I aquests ulls blaus pertanyen a una noia de 4t d’ESO, té els cabells arrisats i té pigues. És molt estudiosa i vol fer el baxillerat científic.

Esperem que hagueu pogut esbrinar a qui pertanyen aquests ulls!

Nina Molano i Marta Vega

Un institut de l’Índia col·loca caixes de cartró al cap dels alumnes perquè no copiïn

Donar un cop d’ull a l’examen del company del costat és molt comú, encara que els mestres intenten evitar-ho per veure els coneixements que cadascú ha acumulat amb el seu esforç. Però el que ha passat a Haveri, una ciutat d’un milió i mig d’habitants del centre de l’Índia, durant una prova, ha traspassat el límit.

Aquest esdeveniment ha succeït a l’institut Bhagat Pre-University College. Tenien un examen de química i els professors van demanar als alumnes que es col·loquessin unes caixes de cartró al cap, amb una sola obertura frontal, de manera que els impedís copiar al company del costat.

Foto: Algunos alumnos decidieron no ponerse las cajas, pero fueron los menos (Foto: Twitter)
Fotografia mentre es relitzava l’examen

Les imatges no van trigat en fer-se virals i van provocar que el centre escolar hagués de demanar disculpes pel que va passar. “Van dir que se sentien còmodes. El col·legi no va assetjar cap estudiant i no tots van participar a la prova “, van ser les paraules del professor. Els alumnes van portar les caixes de les seves cases i alguns se les van treure passats entre 15 i 30 minuts des de l’inici de l’examen. Un cop finalitzada la prova, l’escola va demanar als alumnes que es traguessin les caixes.

Tot i així, les autoritats educatives regionals creuen que es tracta d’una pràctica “inhumana”. SC Peerjade, subdirector de la Junta d’Educació local, diu: “quan vaig rebre un missatge sobre això, vaig anar immediatament a la universitat i vaig ordenar que aturessin la pràctica”.

Nina Molano i Marta Vega