Així seria el 2015 segons Spielberg

Segur que tots heu vist la trilogia de pel·lícules “Retorn al futur” (1985), on un adolescent (Marty Mc Fly) i un científic boig (Emmet Brown) transformen un DeLorean DMC-12 en una màquina del temps i viuen una sèrie d’aventures que comprometen el seu present, passat i futur.

Portada de “Retorn al futur”

En la segona pel·lícula (1989), el professor Brown (aka Doc) descobreix que, en el futur, el fill de Marty anirà a la presó per un delicte que va cometre obligat pels seus companys de classe, així que Doc i el seu amic tornen a viatjar en el temps per evitar que passi, però aquest cop van al 21 d’octubre de 2015. Un cop estan allà, troben un món molt diferent al que van deixar enrere a la seva època (1985). Fins a quin punt va predir Spielberg el món del futur?

Dates de viatge temporal al DeLorean

Tan aviat com la màquina del temps apareix al 2015, es veu com un cotxe volador quasi els atropella ja que, a les pel·lícules de ciència ficció dels anys 80, era molt típic fer aparéixer cotxes voladors.

DeLorean volador

Avui dia, però, també hi ha prototips de cotxes voladors, encara que no sel’s permet volar a espais aeris no controlats, ja que no estan homologats.

Prototip de cotxe volador

Vambes Nike amb “robocordons”.

Bambes “Nike” de la pel·lícula

Després de l’èxit que va tenir la trilogia, Nike va posar en venda el model que apareix a la pel·lícula; el qual es va vendre amb molta facilitat. A dia d’avui, hi ha innumerables rèpliques de les famoses sabates.

Quan Marty passeja per la ciutat del 2015, passa per davant d’un cinema que té un anunci molt futurista per la pel·lícula “Tauró” (popular als 80): Un holograma que sembla que es cruspeixi a qui passa per davant.

Marty espantat per l’holograma (ja que als 80’s no hi havia)

Ara, els hologrames formen part d’exposicions a museus o fins i tot zoològics, i tenen millor qualitat que els que va predir Spielberg.

Iceberg, oceà i foca hologràfics al Japó (2019)

Hi ha molts més aparells moderns que apareixen a la pel·lícula, però això ho haureu de descobrir per vosaltres mateixos. Agafeu una bona manta i unes crispetes, i a gaudir d’una tarda de cinema!

Alexandra Molina

“Life hacks” per cuinar les millors receptes

Avui a la secció Consells de la iaia, us portem uns trucs que faran de les vostres receptes preferides (o que us costa preparar) un èxit assegurat. Atenció: tip vol dir consell o recomanació en anglès i és un terme que es comença a utilitzar, sobretot a les xarxes socials, com a anglicisme.

Massa leudant en repòs

Tip 1: Quan facis pa, galetes o algun tipus de massa laudant (massa quasi sòlida però flexible que ha de reposar abans de ser cuita), és millor deixar-la reposar en 2 tandes en comptes d’una. A la majoria de receptes recomanen deixar reposar la massa un mínim d’una hora abans de donar-li forma i ficar-la al forn, però és més recomanable deixar-la reposar un mínim de mitja hora també abans de fornejar-la, quan ja li hem donat forma, ja que així dona temps a esponjar millor la nova massa i, per tant, dura més temps estant esponjosa i no s’endureix un cop fornejada.

Tip 2:Si sofregeixes salsa de tomàquet amb tomàquet natural (cru), afegeix una miqueta de sucre. Sí, has llegit bé: sucre. El sucre ajuda a treure l’acidesa del tomàquet, de manera que n’has de posar molt poquet en el moment en què fiques el tomàquet triturat a la panera. Un cop està bullint, ja pots afegir la resta d’ingredients. Ja veuràs, quedarà deliciosa!

Tip 3: Si estàs fent un pastís o alguna recepta que necessiti essències artificials (com vainilla, per exemple) però tu no en tens, pots afegir pell de llimona o taronja ratllada, canyella, o fins i tot algun suc, i et quedarà boníssim (a més tindràs a la teva disposició gustos únics i nous amb els quals podràs sorprendre a la família i els amics).

Pastís de cirera amb foradets a la superficie

Tip 4: Quan facis un pastís amb massa brisa o pasta de full, no la tanquis hermèticament al voltant del farcit. És molt recomanable fer-li alguns foradets a la superfície per deixar escapar l’aire i el vapor de l’interior (per això els pastissos a les pel·lícules americanes tenen foradets o formes a la superfície).

Espero que t’hagin servit d’ajuda aquests consells per millorar les teves habilitats culinàries! I tu, n’afegiries alguna més?

Alexandra Molina

D’on venen els signes del zodíac?

Aquesta semana, en la secció “Horòscop“, explicarem les llegendes de la mitologia grega que donen nom als signes del zodíac.

Mapa estelar de les constel·lacions gregues que donen nom als signes zodiacals

Àries: Segons la mitologia grega, es relaciona amb la llegenda “Velló d’or”: El Velló d’or (Àries) era un xai de preciada llana daurada fill de Posidó i una nimfa.

Taure: Es tracta del brau que, en la fàbula, va enamorar a la princesa Europa, tenint tres fills (Sarpedó, Radamantis i Mino, rei de Creta).

Bessons: Prenen el seu nom pels germans que van néixer d’un ou posat per la princesa Leda d’Esparta, com a resultat de la seva unió amb Zeus en forma de cigne.

Cranc: Representa al cranc Carcinos, qui va atacar ferotgement a Heracles.

Lleó: Rep el seu nom del lleó que es va enfrentar a Hèrcules a les 12 proves que li van proposar per comprovar si era un semideu. La pell del lleó era inmune a les fletxes i els talls.

Verge: És representada per Astrea, qui portava als seus braços els llamps de Zeus.

Balança: El seu nom ve de les balances de la deesa de la justícia, Themis.

Escorpió: Es basa en la llegenda d’Orió, qui es va treure els ulls per desamor i, caminant a cegues, va trepitjar un escorpí i el verí el va matar.

Sagitari: Representa un centaure; una criatura meitat home i meitat cavall.

Capricorn: És la cabra que va alletar a Zeus quan només era un bebé i Zeus, per agraïr-li, la va convertir en constel·lació.

Aquari: S’associa a Odiseu, rei d’Ítaca.

Peixos: Representa l’inici del cristianisme, provenint de la guerra de titans en la qual va intervenir Zeus.

Ara que ja saps d’on prové el teu signe, t’animes a començar a estudiar mitologia grega?

Alexandra Molina i Irene Palma

Estilós i extrovertit, coneixeu al Blai Garcia

Avui, a la secció Alumne destacat, us portem al Blai Garcia, un noi bastant conegut a l’insti, però realment el coneixem tant com pensem? Comencem amb l’entrevista.

Bon dia Blai, parla’ns de tu: et consideres un influencer? Quan vas començar?

Blai Garcia

No; encara que potser en un temps em faig el compte públic, de manera que tindria més seguidors, però no vull dedicar-me a això per complet, és més un hobby o una activitat secundària que vaig començar durant el confinament; ara el que vull és continuar els estudis.

Quina classe de contingut publiques? Has rebut crítiques?

Normalment publico fotos meves més artístiques, però també en publico sobre temes d’actualitat com feminisme, Black Lives Matter

I, llavors, què vols estudiar? Alguna cosa relacionada amb això?

Sí, m’agradaria estudiar alguna cosa artística relacionada amb la moda o d’ambient social activista, per poder fer xerrades i aquestes coses. També m’agradaria ser actor, però aquí a Espanya és molt difícil.

Quins són els teus hobbies? Quines extraescolars fas?

M’agrada anar de compres en busca de nous outfits. També he fet diferents tipus de ball: ballet, hip hop i dansa contemporània (aquesta última és la meva preferida, ja que és molt expressiva). El teatre és una extraescolar que m’agrada molt, però amb la COVID s’ha de treballar molt més l’expressió corporal per pal·liar el fet de portar una mascareta (ja que no se’t veu la cara). De tota manera, les classes són online, així que continua sent divertit.

Quin és el teu aesthetic?

No m’identifico amb cap perquè tinc una mica de tot a l’armari; igual un dia vaig amb dessuadora i al següent amb camisa. Tot i això, sí que tinc peces de roba predilectes, ja que m’agraden les sabates d’edició especial, la roba oversize i també peces que es consideren “per noies”, ja que per mi la roba no té gènere. M’agrada comprar a Bershka, Pull and Bear i Stradivarius, encara que jo no em fixo molt en la marca de la roba ja que, en la meva opinió, moltes estan sobrevalorades.

Gràcies pel teu temps, Blai; ha sigut una entrevista molt interessant!

Alexandra Molina i Laura Carrillo

Coneix la llegenda Ernest

Avui, a Coneix els professors, us portem una de les entrevistes més esperades… Qui és aquest del qual tots parlen? En aquesta entrevista trobareu els esdeveniments més importants, la carrera professional i acadèmica d’Ernest Company, un geni de les mates que dona classes a l’Institut Marta Mata. Comencem.

Dibuix d’Ernest Company

On vas estudiar? Vaig començar a estudiar la meva carrera a la Universitat Politècnica de València i després vaig anar d’intercanvi a l’Institut Tecnològic Reial d’Estocolm i, finalment, a l’Illinois University, EEUU.

Per què ho vas escollir? No ho sé, eren les 3 (i encara no ho tenia clar) i havia d’enviar la inscripció a les 9, així que vaig escollir segons com d’interessants eren els projectes de recerca i les matèries, considerant també les possibilitats de fer intercanvis.

Quant de temps vas estar a la NASA? Uns 10-11 mesos, no ho recordo molt bé.

Què feies allà? La gent té una impressió distorsionada de la meva estada allà, era assistent de projectes de recerca sobre trajectòries d’òrbita de satèl·lits artificials.

Com descriuries la teva experiència als EEUU? Vaig fer amics que encara conservo, perquè els americans són molt hospitalaris i amistosos, i parlen amb tothom. Una anècdota de quan estava estudiant a Illinois seria que un company de classe em va convidar a sopar la nit d’Acció de Gràcies amb la seva família (jo ni els coneixia).

Si t’haguessin ofert feina, t’haguessis quedat? És clar, per què no?

Si poguessis deixar la teva vida actual per dedicar-te al que volguessis, què faries? Comprar-me unes cabretes i viure tranquil al camp, d’una forma més relaxant.

De la NASA al Marta Mata, per què vas acabar sent profe? És complicat, sempre m’havia interessat i, com tenia un màster, podia ensenyar.

Si poguessis participar a qualsevol missió espacial (ja realitzada o pendent de realització), quina escolliries? La missió de dur humans a Mart, però en uns anys.

Preferiries controlar-la des de la Terra o viatjar tu a l’espai exterior? M’agrada més la feina de fer càlculs i donar ordres darrere la pantalla que pujar jo a la nau.

Creus en els viatges temporals a través de forats de cuc? Crec que sí seria possible, però no als nivells que ens imaginem a la ciència ficció.

I el teletransport mitjançant forats negres? Encara que fos possible, no valdria la pena, perquè sortiries espaguetificat.

Gràcies Ernest per compartir aquestes anècdotes tan interessants amb nosaltres, ara podrem conèixer la veritat darrere els gossips que poden circular per l’insti (sobre tot, com bé has dit, sobre la teva estada a la NASA).

Alexandra Molina

“Mug cake” de xocolata amb opció vegana

Segur que molts haureu sentit a parlar dels, fins ara poc coneguts, mug cakes. Doncs bé, avui us ensenyaré a preparar-los, però abans us explicaré el seu origen.

Mug cake de xocolata

Mug cake (traduït literalment: “pastís de tassa”) és una paraula anglosaxona per referir-se a una recepta que va sorgir a la xarxa social YouTube, on es va fer molt popular degut a que és molt fàcil i ràpida de preparar. Els ingredients necessaris per dur a terme la recepta són assequibles i escassos, i no és necessari un forn o foc per coure la massa, de manera que és ideal per preparar-la amb els més petits de la casa. Un cop acabats, els mug cakes tenen forma de pa de pessic, però d’una sola porció, ja que el motlle emprat per coure’ls és una tassa.

Sense més dil·lació, us presento la meva recepta personal de mug cakes de xocolata:

Ingredients:

(Atenció! les mesures següents varien segons la mesura de la vostra tassa)

  • 1/2 tassa de farina tamissada (pot ser del tipus que vulgueu: blat, civada… jo n’utilitzo de blat)
  • 1/4 de tassa de llet (pot ser animal o vegetal)
  • 1 culleradeta d’oli o mantega (jo n’utilitzo de cacauet perquè quedi més gustós)
  • 2 culleradetes vessades de llevat en pols
  • 2 cullerades vessades de xocolata en pols
  • 1 cullerada dels vostres xips de xocolata preferits (opcional)

Procediment:

1: Primer, vesseu tots els ingredients secs a la tassa (és important que aquesta sigui resistent a la calor) i barregeu enèrgicament amb una forquilla fins que no hi quedin grumolls.

Ingredients secs barrejats

2: Ara, barregeu amb els ingredients humits fins que quedi una massa una mica líquida i homogènia.

Massa homogènia ja barrejada

3: (Important!) Després, retireu la forquilla i coeu la massa al microones durant uns 3 minuts.

Tassa al microones

4: Seguidament, traieu el mug cake del microones i punxeu-lo amb una forquilla. Si aquesta surt humida o tacada de massa, coeu durant 1 minut més.

Forquilla seca, el que indica que està ben fet

5: Finalment, escampeu els vostres toppings preferits (per mi, combina perfecte amb el gelat de vainilla) sobre el mug cake o menjeu-lo tal qual (recomano que el mengeu quan encara és calent).

Suggeriment de presentació (amb una mica de gelat)

Espero que us hagi agradat aquesta recepta i que ho passeu bé fent-la a casa amb amics, família o sols.

Alexandra Molina i Lucía Pavón

Julien Tabet, un crack del photoshop

Julien Tabet és un jove artista francès que té predilecció per una eina que permet crear imatges surrealistes que, segons alguns, està infravalorada: el Photoshop. Aquesta eina que sovint és utilitzada per retocar selfies o editar pel·lícules d’acció i fantasia pot esdevenir una manera de fer les teves fotografies una mica més màgiques. Encara que Julien va començar a editar fotografies com a hobby, ara les ven i personalitza en forma de tassa, funda per mòbil o pòster. En té moltes, però òbviament, la que més ha triomfat a l’internet ha sigut una foto d’un gatet amagat titulada Hidden (amagat en anglès).

Hidden, l’obra mestra de Julien

Com podeu veure, la imatge està molt ben editada, però no es poden aconseguir aquests resultats així com així, Julien va trigar quasi 8 hores a sentir-se satisfet amb el seu treball. “S’ha de ser molt meticulós amb els detalls a l’hora d’utilitzar eines digitals per editar imatges; un petit error podria fer malbé tota la peça” explicava a les stories del seu Instagram.

Si voleu saber com l’ha fet, va penjar un videotutorial al seu canal de YouTube on es veu tot el procediment

Si us ha agradat aquesta fotografia, us deixo aquí el seu perfil d’Instagram perquè pogueu veure totes les seves creacions.

Alexandra Molina i Carlos Cruz

El canvi climàtic ressucita uns cucs que portaven congelats 40.000 anys

Com ja sabeu, el canvi climàtic està desfent els àrtics però, què és el que amaguen aquests grans cúmuls de gel?

Qué es el permafrost y por qué es tan importante para nuestro planeta? - Quo
Secció de permafrost

Una espècie de cucs ha sigut descoberta gràcies a aquest fenòmen, ja que portaven uns 40.000 anys congelats a la capa de permafrost (capa de gel pròpia de l’Àrtic que sempre roman congelada). La descongelació d’aquesta capa està provocant una emissió molt alta de gasos d’efecte hibernacle i un munt de troballes paleontològiques, entre elles mamuts, bacteris i cucs prehistòrics.

El cambio climático resucita gusanos congelados durante 40.000 años
Cucs nemàtodes tornant a la vida

Fins ara, només es coneixien un parell d’espècies (peixos) capaces de tornar a la vida després de ser congelades vives, però aquests cucs han sigut un gran descobriment, ja que portaven uns 40.000 anys congelats al permafrost siberià.

Es diu que, a causa d’aquest fenòmen, es podrien alliberar virus, bacteris o organismes que alterarien el nostre medi.

Alexandra Molina

Ari Rios, la rapera de l’insti

Avui us presentem l’Ari Rios, de 4tD. Molts la coneixereu ja, però potser encara no sabeu quina és la seva afició: composar cançons de rap amb les seves vivències. Avui, l’entrevistem:

Què o qui et va inspirar a composar?

Va ser la meva iniciativa, per desfogar-me.

Des de quan cantes?

Fa un any i mig.

Pretens continuar amb la música en el futur?

Per mi sí, però no per compartir-ho.

Ha tingut aquesta afició alguna importància en la decisió de quina carrera vols estudiar?

Sí, ja que vull ser psicòloga, i per mi està relacionat.

Has hagut de renunciar a alguna cosa per composar?

No, ja que nomès és un hobby.

Cada quant composes?

Quan em sento malament, no hi ha un horari.

Quantes cançons has composat?

Unes 10.

Què opinen els teus pares sobre la teva afició?

Els sembla bé, sobre tot al meu pare, ja que pensa que així milloraré la meva capacitat per expressar-me.

Aqui us deixem un fragment d’una de les seves cançons:

Tu y yo suena a puro arte, que pena me da saber 
que no hay un nosotros sino cada uno por su parte.
Partio' tengo el corazón por dentro,
por fuera solo veis lo que os cuento.
Abuela, tu que me cuidas desde arriba,
dame los consejos que no pudiste darme, jurao que estoy perdia.
Necesito encontrarme, mi alma cada vez está más fría,
cicatrices sin curar 
palabras sin terminar,
hay un dicho que dice:
todo lo que empiezas lo tienes que acabar, 
dime dónde acabaste que a mi vera ya no estás. 

Gràcies per aquesta entrevista tan interessant!

Carla Martínez i Alexandra Molina

Beneficis de les plantes medicinals

Avui, a Consells de la iaia, us portem els beneficis per la nostra salut que tenen dues plantes medicinals de proximitat i que podem trobar fàcilment: la farigola i la camamilla. A més, són econòmiques i la preparació d’aquests remeis és molt ràpida i senzilla.

FARIGOLA:

Branques de farigola en flor

La farigola (o tomillo, en castellà), és una planta amb propietats antisèptiques que és pròpia de la majoria dels ecosistemes espanyols. A més de ser una espècia molt utilitzada a la cuina mediterrània, la farigola també pot desinfectar ferides i cicatritzar-les, és antiparasitària, mata els fongs de la pell, ajuda a desfer-se de l’acne i molt més!

Aigua de farigola (ja bullida)

Per treure-li el màxim profit, l’hem de bullir a un got amb una mica d’aigua un parell de minuts (es pot fer al microones), retirem les branquetes i deixem refredar l’aigua. Un cop tèbia, mullem una gasa o un cotó i l’apliquem per sobre de la zona on volem que actuïn els seus efectes, esperem que s’assequi i repetim l’operació. Si l’utilitzem per treure el mal de panxa o algun problema “interior”, l’hem de beure (podem afegir una mica de sucre).

Test de farigola en flor

Es pot trobar a qualsevol herbolari, supermercat o muntanya. El seu preu és assequible, i es sol vendre en bossetes de te (si s’utilitza per infusionar-se) o en branquetes si s’utilitza com a espècia. També es pot plantar a un test, ja que és una planta molt resistent i no necessita molt espai, sol ni aigua (i fa una olor boníssima).

CAMAMILLA:

La camamilla és una flor silvestre semblant a la margarida, però més petita que abunda a les praderies de la península Ibèrica. Té moltes propietats: és relaxant, té propietats digestives, alleuja els dolors menstruals…

Flors de camamilla
Tassa d’infusió de camamilla

La preparació de la camamilla per al consum és igual a la de la farigola (explicada prèviament), encara que no s’aplica a la pell, sinó que es pren en forma d’infusió. També es pot condimentar amb una mica de sucre o mel.

La camamilla es pot trobar a qualsevol herbolari o supermercat, i és bastant econòmica. Alguns preparats en bossetes de te van acompanyades d’anís estrellat, una espècia xinesa amb molts beneficis per a la salut que complementa els de la camamilla.

Anís estrellat sencer

Espero que us hagin sigut útils aquests consells; jo el que més utilitzo és l’aigua de farigola per rentar-me la cara a la nit i a mi, personalment, em funciona molt bé, el recomano 100%.

Alexandra Molina i Laura Carrillo

Contes macabres, de Poe

Edgar Allan Poe - Wikipedia, la enciclopedia libre
Edgar Allan Poe (1809-1849)

Aquesta semana, a lletra a lletra, us introduïm al misteri, suspens i terror dels llibres d’Edgar Allan Poe, el més cèlebre escriptor de novela gòtica del s.XIX.

Poe va ser, per excelència, el mestre del relat curt, captivant el lector i mantenint el suspens en unes poques pàgines o línies. Encara que és més conegut pels seus relats de suspens o misteri; també va escriure novel·les de detectius i poemes.

“CONTES MACABRES”

Contes macabres (Àlbums): Amazon.es: Allan Poe, Edgar, Lacombe, Benjamin,  Hernàndez i de Fuenmayor, Pau-Joan: Libros
Portada del llibre físic (edició especial)

Contes macabres és un llibre que reuneix les 8 històries més curtes i clàssiques de Poe, que són:

  1. El gat negre
  2. Berenice
  3. L’illa de la fada
  4. Cor delator
  5. La caiguda de la casa Usher
  6. El retrat oval
  7. Morella
  8. Ligeia

Jo l’he llegit vàries vegades i, personalment, m’agrada moltíssim. Algunes parts poden ser una mica difícils d’entendre per als lectors més joves ja que, pel fet de ser antic, utilitza paraules enrevessades, però la part positiva és l’onada de vocabulari nou que s’aprèn en llegir llibres clàssics.

El pots trobar a la biblioteca de Montornès o descarregar-lo en PDF aquí. Si t’agraden els seus relats, trobaràs els més famosos aquí.

EL MISTERI DE LA MORT DE POE

El misterio de la muerte de Edgar Allan Poe
La tomba original de Poe (1849-1875)

És curiós com un escriptor de novela gòtica havia de tenir un final tan misteriós i literari. Encara és un misteri a dia d’avui quina va ser la causa de la seva mort: Un assassinat? Un suicidi? O una simple coincidència?

Nova tomba de Poe a Baltimore

La teoria més popular apunta a un assassinat, ja que ell era intolerant a l’alcohol (segons uns experts), i temps abans de la seva mort havia comentat a uns coneguts seus que creia que algú el perseguia, de manera que podria haver sigut enverinat.

Si vols llegir l’article de National Geographic, clica l’enllaç.

Alexandra Molina

Coneix l’exalumne Alexandru Silion

Avui, a Les barraques digitals, us portem una entrevista a un exalumne bastant polifacètic, l’Alexandru Silion!


Què volies estudiar quan eres a 1r? Si has canviat d’opinió, què t’ha inspirat?

Primer de tot, he de dir que vaig ser bastant indecís a l’hora d’escollir quin ofici voldria tenir quan anava a 1r, però encara així optava per les ciències pures, concretament per la química. Malgrat que durant aquests anys m’he adonat que m’atreia més la pedagogia infantil. La causa va ser el fet que finalment vaig descobrir que tinc una motivació intrínseca pel que fa a ajudar els nens. Aquest canvi va ser degut a que vaig començar a treballar com a professor d’escacs per a nens, on vaig desenvolupar aquesta ambició.

Mai ho hauria dit, t’agradaria especialitzar-te en alguna branca? O optaries a algun càrrec social?

Sincerament, més que ensenyar, m’agradaria poder ser una ajuda emocional per ells. Un suport en qui puguin comptar i, si és el cas, poder resoldre el problema que els atormenta.

Un dels dilemes que vaig tenir abans d’escollir una carrera va ser aquest: vull fer treballs socials o pedagogia? Després de plantejar-me l’opció de treballar com a assistent social, vaig escollir la pedagogia, perquè podria centrar el meu treball en l’educació treballant a una escola, degut a que trobo que les bases d’una persona es troben a l’educació i l’estudi. Per això crec que és més convenient ajudar els nens dins de l’escola, per poder guiar-los cap a un futur millor i també, en el cas que tinguin problemes, que trobin refugi a l’escola.

És admirable. Per cert, escrius molt bé, t’has plantejat escriure algun llibre?

En veritat, n’estic escrivint un, porto unes tres-centes pàgines, però encara n’he d’escriure més.

Què guai! Tens algun altre hobby que vulguis compartir?

Es podria dir que sóc un jove ocupat, ara mateix. Al meu dia a dia no acostumo fer més que estudiar per la falta de temps, però al meu temps lliure m’agrada modelar per a una marca anomenada “The Artist” i fer classes d’escacs (actualment s’han de fer online). No tinc molt temps a causa del batxillerat, però aquestes activitats es podrien considerar hobbies.

Carai, què productiu! Gràcies per l’entrevista, ha sigut un plaer.

Alexandru Silion

Alexandra Molina i Irene Palma

Les dones a l’exèrcit israelí

Si bé ser soldat sempre s’ha considerat un treball d’homes, no ho és pas a Israel. Des de 1948, el servei militar és obligatori tant per a homes com per a dones, assignant a elles una tasca molt important a l’exèrcit: lluitar contra els yihadistes. Aquesta tasca se les assigna degut a que, per a aquest col·lectiu, és denigrant que els mati o dispari una dona de manera que, nomès amb la seva pròpia presència, les soldats ja intimiden a aquests grups tan perillosos.

Soldats israelís fent pràctiques militars

Avui us parlaré una mica d’elles i de la fotografia que acabeu de veure. Si bé moltes consideren que el servei militar obligatori (durant dos anys) per a ambdós gèneres és una mesura igualitària i d’empoderament femení, a algunes no els agrada la idea que sigui obligatori (a no ser que tinguis una discapacitat, alguna malaltia crònica…). He escollit aquesta imatge per donar visibilitat a aquestes dones que, ho hagin demanat o no, estan cambiant l’etiqueta que diu que ser soldat és una feina d’homes. En resum, donar a aquest col·lectiu el mèrit que es mereixen, però que no sempre tenen.

Alexandra Molina i Irene Palma

“Imagine” by John Lennon

Us animem a conèixer el mític tema Imagine de John Lennon, que segurament ja haureu escoltat abans, ja que és un símbol de la pau.

Soldats a la guerra de Vietnam

Context històric: Lennon va composar la cançó al 1971, juntament amb la seva dona Yoko Ono, i ell mateix deia que seria una de les seves millors obres. La cançó reivindica els grans conflictes socials i polítics d’aquella època, com la guerra de Vietnam i els conflictes de raça i religió. Lennon volia reivindicar que el món seria millor si no hi haguessin races, religions ni guerres.

John Lennon

Qui era John Lennon? Va ser un cantant i músic britànic, fundador i líder dels “Beatles”, el mític quartet de Liverpool.

Els Beatles

Com que la cançó està en anglès, us deixem la lletra original i la traduïda aquí:

Imagine there’s no heaven
It’s easy if you try
No hell below us
Above us, only skyImagine all the people
Livin’ for today
AhImagine there’s no countries
It isn’t hard to do
Nothing to kill or die for
And no religion, tooImagine all the people
Livin’ life in peace
YouYou may say I’m a dreamer
But I’m not the only one
I hope someday you’ll join us
And the world will be as oneImagine no possessions
I wonder if you can
No need for greed or hunger
A brotherhood of manImagine all the people
Sharing all the world
YouYou may say I’m a dreamer
But I’m not the only one
I hope someday you’ll join us
And the world will live as one

Proveu d’imaginar-vos
que no existeix el cel,
que no hi ha infern a sota,
que a sobre sols hi ha blau.
Imagineu la terra
sols vivint l’instant…

Doncs ara imagineu-vos
que no hi ha cap estat
pel qual morir o matar-se,
ni déus que cridin sang.
Imagineu la terra
tota sempre en pau…

Podeu dir que somio,
però sé que no estic sol.
Veniu doncs amb nosaltres
i serà com un sol món.

Imagineu encara
que no hi ha possessions,
ni més fam ni cobdícia,
que som germans i prou.
Imagineu la terra
tota de tothom.

Podeu dir que somio,
però sé que no estic sol.
Veniu doncs amb nosaltres
i viurem com un sol món.

Link del vídeo original: https://www.youtube.com/watch?v=VOgFZfRVaww

Alexandra Molina i Irina Salas

10 d’octubre, dia internacional de la salut mental

La salut mental és un tema que molta gent pot donar per obvi, i al qual només uns pocs li donen l’atenció que requereix.

Encara que la salut mental és un àmbit molt important del benestar de les persones, majoritàriament s’hi para menys atenció que a les malalties físiques tot I que alguns transtorns psicològics poden tenir efectes molt més destructius a llarg termini per a qui la pateix.

Per això, l’OMS ha decidit posar una data internacional per donar visibilitat a aquests transtorns i així iniciar més campanyes per ajudar les persones que els pateixen.

Però… Què és un transtorn mental?

Segons la RAE, un transtorn mental és una perturbació de les funcions psíquiques i el comportament d’una persona. En aquest cas, parlem de transtorns mentals ocasionats per influències externes, com podria passar amb la depressió.

Aquest any, degut a la situació excepcional del COVID-19, el tema escollit és com afecta tot això a la salut mental de les persones. Si voleu saber-ne més, feu click aqui per accedir a la pàgina oficial de l’OMS.

Cuideu-vos i cuideu el vostre entorn, no sabeu per què pot estar passant cada persona. 🙂

Alexandra Molina i Irina Salas