L’homosexualitat en el regne animal: dos pingüins mascles roben i coven un ou

Les conductes homosexuals estan molt esteses en moltes espècies, però no tant les ganes de les parelles homosexuals de criar.

Parella de pingüins africans

Fa pocs dies, una parella de pingüins africans mascles del zoo d’Amersfoort, als Països Baixos, van prendre un ou a una parella heterosexual i es van dedicar a covar-lo.

Segons el responsable dels pingüins d’aquest zoològic, Marc Belt, aquests 2 pingüins homosexuals s’estan prenent la futura paternitat amb molta cura:

“La parella estan cuidant l’ou molt bé i fan torns per mantenir-lo calent.”

Per això, al zoo han decidit que se’l quedin, també perquè la parella a qui van prendre l’ou ja n’han post un altre.

L’homosexualitat en els pingüins, força habitual

Que dos pingüins del mateix sexe que viuen en un zoològic vulguin ser pares no és gaire habitual, però sí que ho és bastant més que estableixin parelles homosexuals, sobretot entre mascles. Va passar fa pocs anys a Barcelona, a l’Aquàrium: dos pingüins anomenats Mac i Pani van ser parella fins que van morir de vells.

Segons Patrici Bultó, encarregat de l’Aquàrium, el motiu de l’aparellament va ser la manca de femelles:

“Si tens 10 mascles, has de tenir 10 femelles. En un moment donat estaven emparellats i ens van arribar 2 mascles. Va passar que aquests 2 mascles no trobaven femella, llavors van establir una parella de mascles i feien aquest comportament.”

L’homosexualitat, estesa a tot el regne animal

L’homosexualitat entre animals no es limita als pingüins: segons l’etòleg de la UAB, Oriol Talló, és una conducta molt estesa en tot el regne animal, i no només als zoològics, on els animals tenen limitades les opcions disponibles:

“L’existència de conductes homosexuals a la naturalesa és molt àmplia, i està àmpliament descrita. I, de fet, passa en espècies tremendament diferents, des de grans primats a cetacis, a peixos, a algunes espècies d’ocells, és una realitat bastant comuna.”

Lidia Segura i Ivan Morales

Un jutge del Constitucional, a favor d’emparar Junqueras contra una decisió de Llarena

El magistrat Juan Antonio Xiol considera que el Suprem hauria d’haver permès Junqueras anar al Parlament després de ser elegit diputat el 21D.

Junqueras, el 21 de maig, assegut al seu escó en el Congrés dels Diputats (ACN)

Oriol Junqueras i Vies és un polític espanyol, president d’Esquerra Republicana de Catalunya des de 2011. Va exercir de vicepresident i de conseller d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya entre 2016 i 2017.

Un magistrat del Tribunal Constitucional defensarà aquesta setmana l’admissió a tràmit del recurs presentat per Oriol Junqueras contra la decisió del Tribunal Suprem de no permetre-li anar al Parlament després de guanyar les eleccions del 21 desembre de 2017.

Segons ha avançat aquest dilluns el diari El Mundo, i fonts del Tribunal Constitucional han confirmat a TV3, el magistrat Juan Antonio Xiol considera que el jutge instructor del judici del procés, Pablo Llarena, hauria d’haver donat permís a Junqueras per ser traslladat a una presó de Catalunya i assistir a la sessió constitutiva del Parlament, celebrada el 17 de gener de 2018.

En una interlocutòria del 12 de gener de 2018, Llarena va declarar la “incapacitat legal prolongada” de Junqueras -i també de Jordi Sànchez i Joaquim Forn, també elegits diputats- “per complir el deure d’assistir als debats i les votacions del ple de Parlament de Catalunya”, i instava la cambra catalana a “arbitrar” el “procediment perquè deleguin el seu vot” en “la forma que entengui procedent”.

Lidia Segura i Ivan Morales

Nova activitat relacionada amb l'esperat viatge a Itàlia

El passat 13 de novembre es va fer l’última reunió relacionada amb el proper viatge a Itàlia. La reunió va estar enfocada a la propera activitat que es durà a terme per recaptar diners: El Parc de Nadal. Aquest consistirà en assistir durant els dies 26, 27, 28 i 30 als dos pavellons de Montornès (El Sorralet per als infants i el Vernedess per a adolescents), per dur a terme activitats com: el guarda-roba, muntar jocs dins el pavelló…

Què us semblen aquestes activitats? Teniu algun suggeriment?

Lídia Segura i Gala Aguirrebengoa

"Les noves teràpies contra el càncer triguen fins a quatre anys a arribar als pacients"

Un estudi de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica revela les barreres que retarden l’ús dels tractaments

Investigadors de el Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques

La Comissió Europea autoritza un nou tractament contra el càncer. Fins que el fàrmac arriba al pacient, passen fins a 48 mesos en alguns hospitals públics espanyols. “És molt de temps. Hi ha massa processos burocràtics que entorpeixen l’ús d’uns medicaments que poden canviar el curs de la malaltia. Aquests processos, a més, són molt diferents entre comunitats autònomes i, en algunes d’elles, entre hospitals”, resumeix el president de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM), Álvaro Rodríguez-Lescure.

La societat científica ha presentat aquest matí a Madrid un estudi que revela que gairebé la meitat (el 43%) dels serveis d’oncologia mèdica participants declara patir barreres que els impedeixen accedir als tractaments que consideren necessaris per als pacients. Un total de 83 hospitals de les 17 comunitats autònomes -una mica menys de la meitat dels prop de 200 existents- han aportat informació sobre l’ús d’11 molècules i cinc biomarcadors. “Volíem descobrir els sistemes de presa de decisions per a l’aprovació i accés als fàrmacs. Hem pres una foto, una mena de tast, sobre la situació actual i alguns resultats no són gens bons”, destaca Rodríguez-Lescure.

El camí d’un nou fàrmac fins al pacient passa per dues fases principals. La primera s’obre amb la seva aprovació per les autoritats europees i es tanca amb la fixació del seu preu per a la sanitat pública, un procés en el qual participen Govern central i comunitats, i que pot durar fins a un any.

Tot i que la SEOM veu aquests terminis “massa llargs” i creu que “s’haurien d’escurçar”, l’entitat posa més el focus en la segona fase. “Un cop ja està aprovat, són les comunitats les que han d’autoritzar el seu ús en els centres. I el que veiem és que la variabilitat és enorme. En un 42% dels casos, són les comunitats les que decideixen, però a la resta és cada hospital el que ho fa. Són massa centres de decisió i l’heterogeneïtat del resultat no està moltes vegades justificada per criteris clínics, sinó burocràtics. I això no és bo “, expliquen els autors de l’estudi.

Lidia Segura i Gala Aguirrebengoa

Passem l’estona

Hola! Els alumnes de web us deixem aquí alguns passatemps per a aquests moments que no teniu res a fer, esperem que gaudiu moltíssim!

Sopes de lletres:

Laberint:

Nivell Mitjà
Nivell Difícil

Troba les diferències:

5 diferències
7 diferències

Què us han semblat? Esperem que n’hagueu gaudit moltíssim!

Lidia Segura i Gala Aguirrebengoa

Convocats els Premis a l’excel·lència acadèmica del curs 2018-19

L’Ajuntament destinarà 3.600 euros als ajuts que reconeixen l’esforç de l’alumnat de Secundària, Batxillerat, Formació Professional, PFI-PTT i universitari amb millors notes. Les sol·licituds per optar-hi es poden presentar fins al 2 de desembre.

A principis de setembre es va obrir la desena convocatòria dels Premis a l’excel·lència acadèmica que atorga l’Ajuntament de Montornès. Corresponen al curs 2018-19 i van destinats a l’alumnat més brillant del municipi. En aquesta edició, els ajuts distingeixen sis apartats. La dotació més alta, de 1.000 euros, correspon a la millor nota a l’acabament d’un curs universitari.

També hi ha 4 premis de 500 euros cadascun per a la millor nota en les provés d’accés a la universitat, a l’acabament de Batxillerat, de la Formació Professional i del Pla de Transició al Treball. Finalment, hi ha sis premis de 100 euros per a la millor nota a l’acabament de l’ESO, un per cada grup dels instituts de Montornès.

Els premis també tenen un component social de manera que, a més dels expedients acadèmics de cada alumne, es fa una valoració de la renda familiar que ajuda a incrementar les possibilitats d’aquells amb menys recursos.

Les sol·licituds es poden presentar a l’Oficina d’Atenció Ciutadana fins al 2 de desembre.

Lidia Segura i Marta Soltero

El Clàssic Barça-Madrid

El famos partit entre Barcelona i Reial Madrid que havia d’haver-se disputat el passat 26 d’octubre però que finalment es va ajornar per al proper 18 de desembre a causa de la situació que es vivia a Catalunya, torna a ser notícia un cop s’han conegut les intencions dels Comitès per a la Defensa de la República (CDR) per boicotejar el partit en el diari “El Mundo”.

El pla dissenyat i establert pels CDR perquè el partit no s’acabés disputant consistia principalment en dos punts: realitzar un tall de comunicació perquè el conjunt blanc no arribés ni al seu hotel ni a l’estadi i, a més, també tenien intencions de fer un sabotatge elèctric a l’estadi per boicotejar el senyal televisiu.

Finalment res d’això va arribar a produir-se a causa de que la trobada va ser ajornada ja que es temia que poguessin produir situacions com les esmentades o qualsevol altre acte de reivindicació de l’independentisme o de protesta a favor de la llibertat dels presos polítics.

Lidia Segura i Marta Soltero