Aquesta setmana, a la secció “La Fotografia”, us porto una imatge que crec que representarà molta gent.
Noia escoltant música
He escollit aquesta imatge ja que crec que representa moltíssima gent, sobretot amb la situació actual que estem vivint en què la música s’ha convertit en el principal mètode de distracció.
Aquesta imatge simbolitza la sensació de llibertat que ens transmet escoltar la música que ens agrada a tot volum, és una sensació que crec que mai es podrà explicar ja que cada persona ho viu d’una manera molt diferent. Però, sense dubte, és una sensació que ens ajuda a tenir un moment amb nosaltres mateixos i sentir-nos complets.
Arran que portem més de dos mesos confinats a casa, la música s’està convertint en la millor alternativa per fer els dies més suportables i amb moltíssima energia. Així que aquesta setmana, a la secció “Cançó de la Setmana”, us porto una cançó que està plena d’energia, i a mi personalment m’encanta!
Miki Núñez
Miki Núñez és un noi de 24 anys de Terrassa, es va donar a conèixer arran de la seva participació al programa “Operación Triunfo” l’any 2018 quedant semifinalista. El seu primer i únic disc, Amuza, va ser estrenat el 13 de setembre de 2019, anunciant la seva arribada amb l’estrena del seu primer “single”, Celebrate.
Com podeu veure, el títol és molt semblant a la cançó que us estic recomanant i és perquè són la mateixa, Miki va decidir versionarla al català quan li van proposar actuar en ” La Marató De TV3″.
“Celebrem” Miki Núñez
Per si voleu conèixer la cançó més a fons, aquí us deixo la lletra:
Jo avui ja sé què regalar-me. Tot allò que no vaig fer per agradar-me. Ara només vull que em mani el cor. Jo avui ja sé que he d’escoltar-me. I dir-me tot allò que em cal per superar-me. No penso deixar que res ho espatlli.
No vull fer marxa enrere (no ho faré). La felicitat m’espera (jo vindré). No penso preocupar-me. Que la vida pot ser una festa.
Ballem sense mesura, curant-nos les ferides. Cantem a ple pulmó aquesta cançó. Siguem ànimes lliures i celebrem la vida. Ajuda’m a cantar aquesta cançó.
Sí, ja ho sé, que aquí res no és perfecte. Però ara penso perdonar-me els meus defectes. No hi ha res que em pugui fer dubtar. I estic deixant la porta oberta. Perquè se’n vagin les angoixes que m’ofeguen. Aquesta guerra avui la guanyarem.
No vull fer marxa enrere (no ho faré). La felicitat m’espera (jo vindré).
No penso preocupar-me. Que la vida pot ser una festa.
Ballem sense mesura, curant-nos les ferides. Cantem a ple pulmó aquesta cançó. Siguem ànimes lliures i celebrem la vida. Ajuda’m a cantar aquesta cançó.
Res ja no m’espanta. Sent el ritme, la vida s’encomana. Fem un got per celebrar que som aquí. I que passi el que passi fem junts el camí. Res ja no m’espanta. Ara sé que la força m’acompanya. Porta aquest got que brindarem. Serem lliures, això ho celebrarem.
Ballem sense mesura, curant-nos les ferides. Cantem a ple pulmó aquesta cançó. Siguem ànimes lliures i celebrem la vida. Ajuda’m a cantar aquesta cançó.
Siguem ànimes lliures i celebrem la vida. Ajuda’m a cantar aquesta cançó.
El pin parental és una “eina” perquè els pares puguin vetar continguts a les aules dels seus fills, una llei creada per Vox.
S’ha convertit en l’epicentre d’un gran debat escolar, Vox diu que “los padres saben mucho mejor que los profesores lo que es mejor para sus hijos” i l’organització Hazte Oir anuncia que denunciarà als directors dels col·legis que ho “obstaculitzin”. Altres pares, sindicats, estudiants i associacions s’estan mobilitzant per protestar contra l’eina, ja posada en marxa a Múrcia i Andalusia, i a la Comunitat de Madrid també es podria aplicar pròximament.
Explicació del pin parental
El pin parental, tal com ho planteja Vox, és una sol·licitud escrita que va dirigida als directors dels centres educatius en què els pares demanen que els informin prèviament, a través d’una autorització expressa, sobre qualsevol matèria, xerrada, taller o activitat que afecti a qüestions sobre la identitat de gènere, el feminisme o la diversitat LGTBI, de tal manera que els progenitors puguin donar el seu consentiment perquè el seu fill assisteixi o no. Aquest partit considera que aquests continguts poden ser “intrusius” per a la “consciència” i la “intimitat” dels menors.
El Departament d’Estat dels Estats Units ha informat que 14 dels evacuats del creuer Diamond Princess han donat positiu en la prova del coronavirus. Després que els evacuats passessin el test dos o tres dies abans, el positiu s’ha confirmat quan han abandonat el vaixell, poc abans de pujar a l’avió.
Creuer Diamond Princess
Els afectats van ser traslladats “de la manera més expeditiva i segura” a una zona de confinament dins el mateix avió. Després de consultar amb l’OMS, el personal nord-americà va permetre que els contagiats romanguessin a l’avió i fossin evacuats, ja que de moment estan asimptomàtics. Els avions van aterrar a Califòrnia i Texas el matí del dilluns.
Un cop a territori nord-americà, tots els passatgers romandran en quarantena 14 dies i aquells que donin positiu en el test o hagin desenvolupat símptomes seran aïllats. Fins ara això és tot el que se sap, esperem més notícies durant aquests dies i, a poder ser, positives.
La tecnologia creix avui en dia de manera exponencial. El que en el passat trigava literalment segles a desenvolupar-se, avui en dia és qüestió de dècades o, fins i tot, lustres.
El cotxe de motor com el coneixem ara va ser creat per Karl Friedrich Benz per primera vegada el 1886 a Alemanya. Vint anys després, en plena revolució industrial, Henry Ford va començar a produir cotxes en cadena aconseguint 15 milions d’exemplars. No obstant això, en tan sols una mica més d’un segle, la seva transformació ha estat gairebé total. Des de la seva velocitat, que en principi era de 20 km/h, fins a la revolució total pel que fa a entreteniment i funcionalitat.
Però si en només un segle hem vist aquests canvis, què és el que ens espera per a les pròximes dècades? Aquestes són les cinc característiques dels cotxes del futur:
Cotxe del futur
No més emissions: La realitat és que avui en dia estem sent ja testimonis dels cotxes del futur. L’any 2017, es van posar ja en marxa els cotxes elèctrics 2.0, els quals poden recórrer de 300 a 400 quilòmetres sense necessitat de recàrrega.
S’estima que, per a l’any 2030, almenys a Alemanya i en alguns altres països de nord d’Europa només hi haurà cotxes elèctrics circulant. Les autopistes tindran pals de càrrega que permetran carregar bateria en menys de 10 minuts i els cotxes de gasolina seran cosa del passat.
Zero embussos: La connectivitat que existirà entre tots els cotxes en circulació permetrà guardar distàncies de seguretat entre uns i altres. En cas d’emergències, tots els cotxes frenarien al mateix temps i, en situacions d’embussos, els vehicles es distribuiran de manera intel·ligent per diferents rutes alternatives per evitar embussos.
Crida d’emergència automàtica: Per al 2030, tots els cotxes matriculats a la UE tindran la capacitat d’emetre un avís automàtic d’emergència en cas d’accident. Això disminuirà en gran mesura la gravetat en els accidents de tràfics, en reduir el temps d’espera.
Cotxes autonoms
En els propers cinc anys, es podrà conduir amb pilot automàtic dins de les ciutats. Aquests cotxes autònoms a més de comptar amb la capacitat d’avançar en automàtic, seran capaços de detectar semàfors i senyals, i a l’estar connectat a serveis com Maps o Waze, sabrà de manera intel·ligent triar de manera autònoma les rutes ideals.
En un inici, el conductor seguirà sent important per a certes responsabilitats, però a llarg termini (per al 2025), els cotxes autònoms per complet, acapararan els carrers.
Assistent personal
Els cotxes autònoms aniran molt més enllà de la capacitat de conduir per si mateixos. Els cotxes del futur tindran la facultat de conèixer els nostres gustos i preferències a la perfecció.
Per mitjà de reconeixement facial, els cotxes del futur sabran ja fins i tot abans de que pugem al vehicle, quina és la nostra temperatura preferida, la música que ens agrada sentir, predir el nostre destí i comptarà amb notificacions intel·ligents, per exemple previsió d’embussos , retards de vols en cas d’anar en camí a l’aeroport, pronòstics de el temps, etc.
I així s’espera que siguin els nostres cotxes en uns anys, què us sembla?
Dia d’emoció a l’Acadèmia d’ ‘Operación Triunfo’. Miki Núñez, un dels ‘triunfitos’ més estimats, va tornar a casa seva el passat 31 de gener. Ho ha fet convertit en un cantant molt popular i amb la missió de compartir la seva experiència amb els concursants d’aquest 2020.
Miki Nuñez i Adrià Salas a l’academia d’OT
Noemí Galera, directora de l’academia
No era una visita més, ja queMiki Nuñez va deixar marca a Terrassa, musical i humana. Professors, aspirants a estrelles de la música i la legió de seguidors de l’espectacle han viscut el moment com una cita històrica. El terrasenc no ha decebut, ha deixat tothom captivat i amb llàgrimes als ulls amb el seu singleEscriurem. Ara bé, la més expressiva va estar la directora de l’Acadèmia, Noemí Galera, que no podia contenir les llàgrimes. Minuts més tard, el plor s’encomanava al mateix artista.
Miki ha fet gala de la seva llegendària simpatia i proximitat des del primer moment, amb bromes i gestos de complicitat d’un veterà als seus successors. Durant la xerrada als nous “triunfitos” explicant la seva experiència l’any passat, va captivar a tots els espectadors amb la següent frase:
Tweet del compte d’OT
Si voleu veure la visita completa, us la deixem per aquí:
Després d’un any d’espera des de l’ultima edició, la nova edició d’ Operación Triunfo 2020 arriba més fort del que s’esperava.
Aquest 12 de gener de 2020 es va iniciar la nova edició del programa, però el que els espectadors no ens imaginàvem és l’actitud que tindrien alguns concursants.
Concursants OT 2020
El programa es va iniciar amb la Gala 0 amb total normalitat, els 18 concursants ens van mostrar el seu talent amb cançons que ells mateixos van triar. A mesura que la gala transcorria es van anar eliminant concursants fins que van quedar el 16 definitius, entre ells l’Eli i el Jesús, dos persones que ens estan sorprenent a mesura que el programa avança.
Com ens han demostrat en el 24 hores, l’Eli es una persona difícil de tractar ja que per problemes del passat té un caràcter molt peculiar. Durant aquestes tres semanes de programa ha tingut comportaments que no han agradat gens, com l’obssesió per deixar per sota a una de les seves companyes, l’Ariadna.
Video del 24h
Com hem dit abans, l’Eli no és l’única concursant amb un comportament molt peculiar, ja que el Jesús també té gestos i paraules que no agraden gens. Fa poc més d’una setmana els concursants van decidir que volien maquillar-se per interpretar els seus temes, entre ells en Rafa, que es va maquillar i es va vestir amb roba de les seves companyes, i aquesta va ser la reacció del Jesus.
Jesús es decontrola
Per coses com aquestes, els seguidors del programa han decidit que no els donaran suport, així com la majoria de comptes de fans no donaran cap mena d’informació ni faran cap comentari relacionat amb ells.
L’abandonament d’animals a la Comunitat gallega ha tornat a incrementar un 23% més que el 2017.
Es tracta del tercer any consecutiu en què es produeix un augment, al 2017 hi va haver 19.000 casos, al 2018 es van registrar 22.000 i aquest 2019 va comptar amb 23.400.
Un gos abandonat
Així mateix, Libera, l’encarregat de la protectora, ha detectat un «possible augment» de gossos de caça que «o bé són venuts de forma il·legal en un primer moment, o abandonats al cap d’un temps» segons declaracions de protectores de Vilagarcía d’Arousa (Pontevedra).
Referent a això, no han pogut deixar de mostrar la seva preocupació davant les dades obtingudes. Es pot obviar que es tracta d’un «problema públic» ja que requereix una despesa conjunta de la ciutadania perquè, cada vegada que un animal és recollit, el cost del seu manteniment surt d’una partida pública.
L’associació ha estimat que cada animal recollit suposa una despesa d’entre 300 i 400 euros destinats a la seva recollida, manutenció, atenció veterinària bàsica i identificació. A més, ha advertit que l’abandonament «pot crear problemes greus com accidents» com, per exemple, un atropellament, que afecta tant l’animal com a la persona.
Els animalistes han proposat invertir en campanyes de sensibilització i esterilització d’animals per reduir així «la quantitat de ventrades indesitjades» com ja fan països com Portugal o els Països Baixos, o també programes com una Escola Animal que, Libera ja porta a terme a Valladolid i Sabadell amb grans resultats.
Lídia Segura, Alejandro Delgado, Denís Ramos i Elsa de las Heras
Un equip de científics de les universitats de Vermont i de Tufts, als Estats Units, ha aconseguit construir mil·limètrics “robots vius”, acoblats a partir de cèl·lules de granotes i que podrien servir per subministrar medicaments, netejar residus tòxics o recollir microplàstics als oceans.
Exemplars de Xenopus laevis, l’espècie de granota africana utilizada per crear els robots
Supercomputador
Vermont va dissenyar aquestes “noves criatures” a través d’operacions en un supercomputador i Tufts es va encarregar d’acoblar-les i provar-les. És la primera vegada que es dissenyen màquines completament biològiques des de zero, segons l’equip responsable, que els ha batejat com a “xenobots”.
Aquests robots són, a més, totalment biodegradables, quan acaben la seva feina després de set dies són només cèl·lules de pell mortes. “Si mires les cèl·lules amb les que hem estat construint els nostres xenobots, són granotes, és 100% ADN de granota… però no són granotes”, ha apuntat Michael Levin, un dels signants d’aquest article i director del Centre de Biologia Regenerativa i de Desenvolupament de Tufts.
Viper trepitjarà la Lluna amb l’objectiu d’obtenir gel de les bosses subterrànies i aplanar el camí per a la futura vida a l’asteroide.
Foto de la lluna feta per la NASA
La National Aeronautics and Space Administration (NASA) planeja enviar un robot de caça d’aigua a la superfície lunar en 2022. L’autòmat es preveu que recorri la superfície lunar per poder prendre part de les bosses subterrànies de “centenars de milions de tones de gel “que ha descrit el cap de la NASA, Jim Briedenstine.
L’androide, de la mida d’un carro de golf, es dedicarà a buscar els dipòsits d’aigua sota terra amb l’objectiu d’utilitzar-lo en combustible per a coets, segons va comunicar divendres l’agència espacial nord-americana. A més, intentarà aplanar el camí per a una “presència sostenible a llarg termini en la Lluna”.
Segons el cap de la NASA, des de la confirmació de l’existència de gel lunar fa deu anys, la pregunta ara és si la Lluna realment podria contenir la quantitat de recursos que necessitem per viure fora del món. “Aquest vehicle mòbil ens ajudarà a respondre les moltes preguntes que tenim sobre on està l’aigua, quanta hi ha i per a què la usem”, va afegir.
Equipat amb quatre instruments per a l’operació, s’espera que arribi a la regió polar sud de la Lluna al desembre de 2022, quan passarà uns 100 dies recorrent diverses milles i utilitzant una broca d’un metre per travessar les roques i localitzar els dipòsits, segons va assenyalar la NASA.
Noves formes de vida:
“El robot anomenat Viper avaluarà on és el gel per poder-hi, finalment, perforar”, va comunicar Bridenstine divendres al Congrés Internacional d’Astronàutica a Washington. El seu nom ve les sigles de Volàtils Investigation Polar Exploration Rover, que significa ‘vehicle d’exploració polar per a investigació de volàtils’.
Les mostres d’aigua s’han de prendre en el mateix pol sud on la primera dona i el proper home aterraran a 2024. Parteix de l’esquema d’Artemis per tornar a la gent a la Lluna per primera vegada des de la dècada de 1970 i construir una base lunar per la futura missió a Mart.
La NASA ja va estavellar un coet al pol sud de la Lluna al 2009 per confirmar l’existència de gel a la pols que es va desprendre de l’impacte.
Les conductes homosexuals estan molt esteses en moltes espècies, però no tant les ganes de les parelles homosexuals de criar.
Parella de pingüins africans
Fa pocs dies, una parella de pingüins africans mascles del zoo d’Amersfoort, als Països Baixos, van prendre un ou a una parella heterosexual i es van dedicar a covar-lo.
Segons el responsable dels pingüins d’aquest zoològic, Marc Belt, aquests 2 pingüins homosexuals s’estan prenent la futura paternitat amb molta cura:
“La parella estan cuidant l’ou molt bé i fan torns per mantenir-lo calent.”
Per això, al zoo han decidit que se’l quedin, també perquè la parella a qui van prendre l’ou ja n’han post un altre.
L’homosexualitat en els pingüins, força habitual
Que dos pingüins del mateix sexe que viuen en un zoològic vulguin ser pares no és gaire habitual, però sí que ho és bastant més que estableixin parelles homosexuals, sobretot entre mascles. Va passar fa pocs anys a Barcelona, a l’Aquàrium: dos pingüins anomenats Mac i Pani van ser parella fins que van morir de vells.
Segons Patrici Bultó, encarregat de l’Aquàrium, el motiu de l’aparellament va ser la manca de femelles:
“Si tens 10 mascles, has de tenir 10 femelles. En un moment donat estaven emparellats i ens van arribar 2 mascles. Va passar que aquests 2 mascles no trobaven femella, llavors van establir una parella de mascles i feien aquest comportament.”
L’homosexualitat, estesa a tot el regne animal
L’homosexualitat entre animals no es limita als pingüins: segons l’etòleg de la UAB, Oriol Talló, és una conducta molt estesa en tot el regne animal, i no només als zoològics, on els animals tenen limitades les opcions disponibles:
“L’existència de conductes homosexuals a la naturalesa és molt àmplia, i està àmpliament descrita. I, de fet, passa en espècies tremendament diferents, des de grans primats a cetacis, a peixos, a algunes espècies d’ocells, és una realitat bastant comuna.”
El magistrat Juan Antonio Xiol considera que el Suprem hauria d’haver permès Junqueras anar al Parlament després de ser elegit diputat el 21D.
Junqueras, el 21 de maig, assegut al seu escó en el Congrés dels Diputats (ACN)
Oriol Junqueras i Vies és un polític espanyol, president d’Esquerra Republicana de Catalunya des de 2011. Va exercir de vicepresident i de conseller d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya entre 2016 i 2017.
Un magistrat del Tribunal Constitucional defensarà aquesta setmana l’admissió a tràmit del recurs presentat per Oriol Junqueras contra la decisió del Tribunal Suprem de no permetre-li anar al Parlament després de guanyar les eleccions del 21 desembre de 2017.
Segons ha avançat aquest dilluns el diari El Mundo, i fonts del Tribunal Constitucional han confirmat a TV3, el magistrat Juan Antonio Xiol considera que el jutge instructor del judici del procés, Pablo Llarena, hauria d’haver donat permís a Junqueras per ser traslladat a una presó de Catalunya i assistir a la sessió constitutiva del Parlament, celebrada el 17 de gener de 2018.
En una interlocutòria del 12 de gener de 2018, Llarena va declarar la “incapacitat legal prolongada” de Junqueras -i també de Jordi Sànchez i Joaquim Forn, també elegits diputats- “per complir el deure d’assistir als debats i les votacions del ple de Parlament de Catalunya”, i instava la cambra catalana a “arbitrar” el “procediment perquè deleguin el seu vot” en “la forma que entengui procedent”.
El passat 13 de novembre es va fer l’última reunió relacionada amb el proper viatge a Itàlia. La reunió va estar enfocada a la propera activitat que es durà a terme per recaptar diners: El Parc de Nadal. Aquest consistirà en assistir durant els dies 26, 27, 28 i 30 als dos pavellons de Montornès (ElSorralet per als infants i el Vernedess per a adolescents), per dur a terme activitats com: el guarda-roba, muntar jocs dins el pavelló…
Què us semblen aquestes activitats? Teniu algun suggeriment?
Un estudi de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica revela les barreres que retarden l’ús dels tractaments
Investigadors de el Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques
La Comissió Europea autoritza un nou tractament contra el càncer. Fins que el fàrmac arriba al pacient, passen fins a 48 mesos en alguns hospitals públics espanyols. “És molt de temps. Hi ha massa processos burocràtics que entorpeixen l’ús d’uns medicaments que poden canviar el curs de la malaltia. Aquests processos, a més, són molt diferents entre comunitats autònomes i, en algunes d’elles, entre hospitals”, resumeix el president de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM), Álvaro Rodríguez-Lescure.
La societat científica ha presentat aquest matí a Madrid un estudi que revela que gairebé la meitat (el 43%) dels serveis d’oncologia mèdica participants declara patir barreres que els impedeixen accedir als tractaments que consideren necessaris per als pacients. Un total de 83 hospitals de les 17 comunitats autònomes -una mica menys de la meitat dels prop de 200 existents- han aportat informació sobre l’ús d’11 molècules i cinc biomarcadors. “Volíem descobrir els sistemes de presa de decisions per a l’aprovació i accés als fàrmacs. Hem pres una foto, una mena de tast, sobre la situació actual i alguns resultats no són gens bons”, destaca Rodríguez-Lescure.
El camí d’un nou fàrmac fins al pacient passa per dues fases principals. La primera s’obre amb la seva aprovació per les autoritats europees i es tanca amb la fixació del seu preu per a la sanitat pública, un procés en el qual participen Govern central i comunitats, i que pot durar fins a un any.
Tot i que la SEOM veu aquests terminis “massa llargs” i creu que “s’haurien d’escurçar”, l’entitat posa més el focus en la segona fase. “Un cop ja està aprovat, són les comunitats les que han d’autoritzar el seu ús en els centres. I el que veiem és que la variabilitat és enorme. En un 42% dels casos, són les comunitats les que decideixen, però a la resta és cada hospital el que ho fa. Són massa centres de decisió i l’heterogeneïtat del resultat no està moltes vegades justificada per criteris clínics, sinó burocràtics. I això no és bo “, expliquen els autors de l’estudi.
Les Barraques Digitals 