Les Barraques Digitals

Avui, a la secció Expedient Paranormal, us porto l’última part del projecte Abigail, però aquesta vegada no la narraré jo, serà narrada des del punt de vista del protagonista. Si vols saber tota la història completa hauràs de veure les primeres parts.

El meu nom és Luke i tinc disset anys, sempre m’han agradat les teories conspiratories, ja que des de molt petit el meu avi m’ha explicat moltes històries enigmàtiques, de fet sempre estic llegint els seus diaris antics a la recerca de notícies misterioses. Fa un mes, un titular va cridar especialment la meva atenció, ja que parlava d’un fet que va passar a l’Àrea 51, l’àrea d’experimentació de l’exèrcit estatunidenc a 1943. De les profunditats d’aquest lloc havia sorgit un ésser horrorós anomenat Abigail, que havia acabat amb qualsevol ésser viu. Després em va resultar impossible trobar més informació sobre Abigail, en cap diari deia res més, així que vaig buscar qualsevol llibre que expliqués qualsevol cosa sobre l’assumpte.

Quan m’anava a donar per vençut vaig trobar un llibre molt fi que es trobava entre la resta i s’anomenava “secrets de l’Àrea 51”. L’autor era anònim i les primeres pàgines no deien res nou, fins i tot jo mateix les podria haver escrit, però quan vaig arribar a la meitat la lletra havia canviat, ara estava escrit a mà, semblava un diari en el qual un home parlava amb tendresa d’Abigail. Explicava els experiments que li havien fet fins a tornar-la immortal. Al costat d’aquestes línies hi havia marques de llàgrimes, després explicava que Abigail era terriblement mortífera, al costat posava amb lletra tremolosa “com acabar amb Abigail si escapés”.

“Si Abigail escapa, els seus instints ja programats la portaran a refugiar-se al bosc, ja que això li recorda al refugi de la seva infància on se sentia protegida, per tant, si vols trobar-la has de fer el següent: segueix aquestes coordenades “37° 16′ 05 N. 115° 47′ 58 W.”, et trobaràs a un llac envoltat de molts arbres, hauràs d’entrar al fons fosc del bosc, és evident que ha de ser una nit tancada i que hi hagi lluna plena. Després de caminar per diversos minuts trobaràs una petita casa de fusta, entra. Hauràs de portar una torxa apagada, llumins, un munt de palla, una màscara d’una nina i una capsa de galetes. A aquestes alçades sabràs que el cervell d’Abigail està codificat per assassinar, però el seu subconscient encara amaga els records feliços de la seva infància, d’allà l’importància de les galetes i la màscara de la nina.”

“Quan ho tinguis tot preparat, respira fons i xiuxiueja “Abigail, estàs allà?”. Hauràs de dir-ho 3 vegades i escoltaràs un crit desgarrador, això significa que Abigail ha respost a la teva crida. Quan s’obri la porta del graner posa’t la màscara, estarà davant teu i és pitjor del que t’havies imaginat, no tinguis por, li recordaràs a la nina de la seva infància i trigarà a atacar-te. Encén la torxa sense treure la vista d’Abigail, lentament quema el munt de palla, apropa la caixa de galetes, després surt del graner pausadament, no li donis l’esquena, no facis un moviment brusc, vés-te’n, tanca la porta. I ara sí, corre, tapa’t les orelles perquè els crits d’Abigail poden tornar-te boig, no et quedis a veure el graner cremant-se, ja que Abigail té tants compostos químics que explotarà per l’aire causant un gran desastre.”

El llibre acaba amb el desig de l’autor i pare d’Abigail que aquests consells arribin a bones mans, però aquesta història supera l’anecdòtic. Fa dos dies Abigail va ser notícia, ha ressorgit i ha aconseguit escapar. Actualment sóc l’únic que sap com destruir-la, haig de fer-ho, per tots els morts, per Albert Wester i sobretot per Abigail, algú ha d’acabar amb el seu sofriment…

Creus que Luke va aconseguir acabar amb Abigail? O ella segueix rondant pels boscos de l’Àrea 51? Espero que us hagi agradat, si voleu més històries com aquestes les tindreu un cop a la setmana, adéu-siau.

Helena Pérez

Filed under: Expedient Paranormal | Leave a comment »

Avui, a Expedient Paranormal, El retorn d’Abigail, si no heu vist la primera part aneu a la mateixa secció i trobareu la publicació “El projecte Abigail I“. És fonamental llegir-la per entendre aquesta part.

El projecte Abigail va ser un experiment de l’Àrea 51. Ella va escapar, però van segellar tota la zona on estava amb materials molt resistents, o això pensaven. Ja fa més de 70 anys del projecte Abigail i encara que hagi passat aquest temps molts diuen que a l’ala oest de l’Àrea 51 s’aconsegueixen escoltar cops. Una de les preguntes més grans és com Abigail ha pogut seguir viva durant tant de temps. Avui dia es creu que Abigail és un dels motius pel qual l’Àrea 51 està tant protegida, ja que no volen que cap explorador pugui tenir accés a la càmera on es troba tancada Abigail i pugui acabar en una tragèdia.

Al 2017 uns soldats que estaven de guàrdia van veure sortir algú de la zona restringida, els soldats van perseguir aquesta persona fins a arribar a la cuina. Sorpresos, van entrar a esbrinar qui era aquella persona. En entrar, a la cuina, que estava abandonada ja que feia anys que no s’utilitzava, hi feia una olor forta que els va portar fins al magatzem. Un foc amb una olla gegant bullia, un gran animal penjava del sostre i una dona subjectava amb unes cordes a l’animal per baixar-lo a l’olla. Els soldats la van detenir i la van interrogar durant una llarga estona, què feia amb aquell animal i què feia en una zona restringida? La dona no va dir res, així que van decidir investigar pel seu propi compte.

Per sorpresa, la porta estava entreoberta i els soldats van treure les seves armes. “És inofensiva”, va dir la noia. Qui és inofensiva? Van trobar restes de menjar, els soldats van seguir patrullant la zona quan Abigail va aparèixer, li va arrencar el cap a un d’ells mentre l’altre li disparava, però no aconseguia parar-la. Van trucar als reforços, que de seguida van arribar, però Abigail era més forta del que pensaven. Abigail va sortir de la zona restringida atacant tot el que es posava per davant, la noia que l’havia estat alimentant va intentar parar-la, però era molt tard, Abigail estava fora de si i va arrasar amb tots fins a escapar i arribar a l’exterior. Ara Abigail està lliure pels boscos propers a l’Àrea 51, amagada a alguna cova i alimentant-se d’animals. Els responsables d’això la segueixen buscant avui dia.

I ara jo us pregunto, vosaltres creieu que això és veritat o només és una història de por més? Us deixo pensar-ho i, si també voleu saber com la van buscar, en uns dies tindreu una publicació explicant la història de la caça d’Abigail.

Helena Pérez

Filed under: Expedient Paranormal | Leave a comment »

Avui, a la secció Expedient Paranormal, us porto la història del projecte Abigail, però primer de tot us parlaré una mica de l’àrea 51, ja que aquesta història va transcórrer allà.

L’àrea 51 és una base ocupada per l’exèrcit dels Estats Units, es diu que allà es fan númerosos experiments i majorment amb extraterrestres. Aquesta àrea ha estat ocupada des de 1943, en finalitzar la Segona Guerra Mundial Estats Units es van adonar que el poder dels nazis era degut majorment als experiments realitzats i, per no quedar-se endarrere, es van aventurar a les proves de la mutació genètica, entre altres coses.

En les proves de mutació genètica el que volien era crear superhomes per l’exèrcit com una mena de superheroi. Van començar buscant la immortalitat de l’ésser humà, però naturalment cap home volia ser cap “rata de laboratori”. A més que la persona escollida havia de ser de completa confiança perquè l’experiment no caigués en mans enemigues. Albert Wester, un científic dins de l’exèrcit estatunidenc, va proposar la seva filla Abigail Wester com la millor opció per portar a terme l’experiment. Aquesta proposició va ser acceptada i en qüestió de mesos la pobra noia va començar a rebre tota mena de tractaments i es van posar mans a l’obra en el que seria el projecte Abigail.

Els experiments van començar i des del primer moment els resultats no van ser el que esperaven, la cara d’Abigail s’estava deformant: la cara semblava més ample, les dents creixien d’una forma molt estranya, el color de la seva pell s’anava perdent i li van aparèixer moltes arrugues i el cabell que no queia es tornava blanc. Malgrat les recomanacions dels seus companys, el seu pare volia portar l’experiment fins al final, no perquè no estimés la seva filla sinó perquè sabia que, si parava, ella moriria instantàniament. Ell l’únic que desitjava era que la seva filla és recuperes en finalitzar el procediment.

Una persona que treballava a la cuina de l’àrea 51 va dir que durant aquells anys preparaven una gran quantitat de menjar, és rumorejava que se la portaven a una criatura estranya i monstruosament immensa, es deia que Albert Wester és passava moltes hores parlant o plorant davant de la porta on es trobava aquell ésser. Els informes anotaven que Abigail havia perdut completament la raó, com un animal salvatge, el seu cos s’havia tornat monstruós, mesurava quasi 3 metres d’altura i la seva pell s’havia esguerrada deixant veure els ossos. Encara que tingués aquell horrible aspecte el seu pare s’aferrava a la més mínima esperança que aquest experiment funcionés, es negava a posar fi a la vida de la seva filla i a la vegada la culpabilitat l’anava destruint a poc a poc. Dos anys després es va suïcidar i va deixar una carta dient que cuidessin de l’Abigail, però l’exèrcit es va negar i va dir que no li donarien mai més de menjar i així moriria de fam. Diuen que la primera nit que Abigail no va rebre menjar es van sentir crits i grunyits de la seva cel·la. Al matí van sonar totes les alarmes a l’adonar-se que dos guàrdies havien sigut assassinats i que Abigail, amb fam, havia escapat. Dos soldats s’havien trobat amb ella i havien començat a disparar, però els trets no l’afectaven i va atacar i matar als soldats. Com no podien fer res per acabar amb ella, van decidir segellar amb materials molt resistents tota la zona en la qual es trobava Abigail.

Van passar uns anys i ella seguia allà tancada i es deia que es sentien crits d’ella, però al 2017 es va deixar anar el caos…

Helena Pérez

Filed under: Expedient Paranormal | Leave a comment »