ERC torna a guanyar les eleccions generals a Catalunya i la CUP entra amb 2 diputats

Esquerra Republicana ha guanyat per segona vegada les eleccions generals a Catalunya, tot i que ha perdut suport. “Catalunya i l’independentisme han sentenciat com mai, de manera inapel·lable, de l’única manera que sap” ha remarcat el cap de llista, Gabriel Rufián. També ha dit que plantaran cara a Vox, amb un “ens tindreu davant”.

Els republicans han aconseguit un total de 869.934 vots i s’han situat com a cinquena força a l’Estat per darrere de PSC, PP, Vox i Unides Podem, però per davant de Cs, que a l’Estat s’ha situat amb tres escons menys que ERC.

A Catalunya, ERC ha sigut la força més votada en les tres províncies fora de la capital, Lleida, Tarragona i Girona, en aquesta última empatada amb un JxCat que passa de 7 a 8 escons a tot Catalunya. D’altra banda, a Barcelona, cedeixen davant del PSC.

ERC ha obtingut 13 escons (un escó és el seient o el lloc dels diputats al Saló de Sessions), 2 menys que en la de l’abril, i més de 858.000 vots, quan en les eleccions del 28A en va sumar més d’un milió. Una elecció és un procés de presa de decisions per mitjà del qual les persones voten per llurs candidats o partits polítics preferits els quals els representaran en el govern.

El cap de llista d’ERC, Gabriel Rufián, celebra la victòria del partit a les eleccions generals a Catalunya el 10/11/2019 

Els republicans han felicitat les altres candidatures independentistes pel seu resultat i han afirmat que en aquesta campanya no tenien com a adversaris aquestes llistes. Un candidat és el destinatari potencial d’un premi o honor, o d’una persona que busqui o sigui considerada per algun tipus de càrrec. Però, ERC ha cedit dos representants, els mateixos amb què ha irromput la CUP, i Junts per Catalunya n’ha avançat un.

RESULTATS CATALUNYA : ESCONS

Si observem l’evolució del vot independentista, en aquestes eleccions les diferents forces han aconseguit en total 23 diputats  –un més que el 28A– dels 48 en joc, i més del 42% dels vots. És el millor resultat de l’independentisme al Congrés, que, en la primera votació després de la sentència del procés, manté la tendència creixent dels últims anys.

Lucia Garcia i Eira Garcia

Tira, la petita zebra de pigues marrons

Per a les zebres, les ratlles sobre la seva pell són, a més d’un signe d’identitat de la seva espècie, una manera de reconèixer-se entre elles. Cada exemplar té un disseny diferent. 

Però en aquest cas, Tira, una petita zebra nascuda a la reserva anomenada Maasai Mara, a Kènia, ha tingut un cas molt diferent. 

El seu cos té pigues en comptes de les habituals ratlles. A més, és de color marró fosc, cosa que ha tingut molta repercussió en les xarxes socials actualment. 

A més de tot això, un estudi nord-americà va revelar recentment que aquest estampat redueix les picades dels insectes. Investigacions anteriors apuntaven que el seu pelatge bicolor els permetia reduir la seva calor corporal.

Tot i això, el petit animal no ha estat rebutjat per la resta de la seva espècie -cosa que es temia pels científics- i, de moment, es desconeix què ha pogut causar aquesta alteració genètica.

La petita Tira


Marta Soltero i Eira Garcia

Sia i la seva malaltia

Divendres 4 d’ octubre,  la cantant Sia Kate Isobelle Furler, més coneguda com Sia, es va sincerar amb els seus fans i amb el món en general, ja que va revelar que pateix de dolor crònic causat per una malaltia neurològica.

Va dir que pateix d’una síndrome anomenada Ehlers-Danlos, un conjunt de trastorns que afecten principalment el teixit conjuntiu, una barreja de proteïnes i substàncies que aporten força i elasticitat a estructures que sostenen el cos, com la pell, les articulacions i les parets dels vasos sanguinis.

Altres complicacions més greus que aquesta malaltia pot causar són ruptures a l’intestí i en l’úter, en el cas de les dones.

Ei, pateixo de dolor crònic, una malaltia neurològica, ehlers danlos i només volia dir-los als que pateixin dolor, ja sigui físic o emocional, t’estimo, segueixi passant. La vida s’està fotent. El dolor es desmoralitza i no estàs sol. 

Va dir la cantant australiana al seu compte de Twitter 

La cantant que ha estat reeixida en els últims anys no ha tingut un camí fàcil per arribar al cim, per això li desitgem que pugui millorar la seva salut i que continuï cantant.

La cantant Sia

Marta Soltero i Eira Garcia

SNAEFELLSNES (Islàndia)

Potser pocs llocs del món despertin tanta fascinació com aquesta petita zona on podem trobar tots els ecosistemes que conté aquest increïble país. Per aquest motiu, avui toca recórrer la península de Snaefellsnes a Islàndia, coneguda per ser l’escenari de Viatge al centre de la Terra de Jules Verne, publicada en el 1864.

QUINS LLOCS PUC VISITAR?

 La platja de Djúpalónssandur

Aquesta increïble platja de còdols negres d’origen basàltic consta de diversos atractius en la seva àrea. El primer de tots seria el Gatklettur, una peculiar formació rocosa amb un forat des del qual veure la glacera Snaefellsjökull. També podem trobar per la platja les restes escampades d’un vaixell anglès, The Epine GY7, que va naufragar a les costes properes de Dritvík el 1948 i on 14 homes van perdre la vida. Les restes d’aquesta embarcació s’han deixat a la costa islandesa en memòria dels valents pescadors anglesos.

El far de Svörtuloft

L’emblemàtic far taronja de la península de Snaefellsnes, situat en el punt més occidental de la península, és una visita que no et pots perdre en un viatge per l’oest d’Islàndia. La vista és espectacular a causa dels penya-segats negres de roca volcànica. Aquesta costa va ser temuda durant diversos segles per la dificultat de la navegació en les seves aigües i la força de les seves corrents. Potser aquesta va ser la raó de la construcció d’un far en els penya-segats, però la veritat és que és una experiència única i meravellosa que no et pots perdre.

Stykkisholmur, el poble de Walter Mitty

Tots aquells que hagin vist La Vida Secreta de Walter Mitty estaran desitjant trepitjar les mateixes localitzacions que el protagonista d’aquesta pel·lícula. En aquest lloc situem Stykkisholmur, un petit poble que usualment és ple de neu i hi ha petites cases molt acollidores amb unes fantàstiques vistes.

Les petites poblacions que es troben en les rodalies del parc, Hellissandur, Rif o Ólafsvík, són pobles petits i petits centres comercials locals. Ideals per veure la realitat rural i petita d’Islàndia, diferent de la cosmopolita Reykjavik.

El volcà Kirkjufell

Es tracta d’un volcà diferent als que coneixem de la resta de l’illa, format per successives erupcions explosives i en la base s’estenen grans camps de lava coberts perla famosa molsa islandesa que, segons la temperatura i les condicions atmosfèriques, canvia d’un verd intens a una tonalitat color ocre. Està prohibit trepitjar-lo o conduir sobre ella! Tingueu molta cura!

És un volcà molt curiós ja que l’última erupció regristrada va ser l’any 1219

I PER MENJAR?

Després d’un gran i llarg viatge pels meravellosos erms d’aquesta parc natural, no va malament parar-se una mica i provar un dels deliciosos plats típics que ens ofereix el país.

Snaefellsnes és un lloc ple de menjar i plats extraordinaris. La seva gastronomia té un gran enfocament marítim, ja que la seva principal font d’ingressos és la pesca. Però s’equilibra amb el consum de plats típics amb carns. Així mateix, els seus menjars típics són tradicionals.

.

Hakarl

És un plat de la cuina que consisteix en carn crua de tauro pelegrí o tauró de Groenlàndia. La carn d’aquests taurons menjada sense preparar és tòxica a causa del seu alt contingut en àcid úric (el tauró no té ronyó i concentra tot aquest àcid als seus músculs) i per ser ingerit és necessari que passi per un llarg procés d’elaboració. 

Gravlax

Procedeix del suec i vol dir “enterrat“, aquesta paraula està relacionada amb la forma de preparar el salmó que antigament tenien per aquestes terres. A l’edat mitjana aquest peix l’elaboraven enterrant-lo sota terra i afegint-li anet, ginebra i una marinada amb sal i altres ingredients.

Porramatur

A les festivitats, el plat més elaborat és el Porramatur, que té aquest nom per la festivitat del Porrablót celebrada entre gener i febrer.

És una selecció de menjar tradicional d’Islàndia, que es compon principalment de productes càrnics i peixos curats segons pràctiques tradicionals, que són tallats en llesques o trossets i són servits i acompanyats.

Svið og sviðasulta

Per últim en la llista dels plats típics de Snaefellsnes no podia faltar el Svið og sviðasulta. Aquest menjar és tan tradicional que a Islàndia és la base d’una altra preparació denominada sviðasulta. Svið és un platet tradicional d’Islàndia que consisteix d’un cap d’ovella tallada per la meitat, a la qual se li ha extret el pelatge, i que ha estat bullida després d’haver extret el cap. A vegades és curada en àcid làctic.

María Costa i Eira Garcia