POLLASTRE AL CURRI AMB NATA

INGREDIENTS PER FER UN POLLASTRE AL CURRI PER A 4 PERSONES:

  • 4 pits de pollastre
  • 2 cebes mitjanes
  • 4 dents d’all
  • 5 cullerades de tomàquet fregit (salsa de tomàquet)
  • dues cullerades de curri
  • 400ml de nata per cuinar
  • Julivert per decorar per  sobre
  • Oli d’oliva
  • Sal i pebre negre

RECEPTA DEL POLLASTRE AL CURRI:

1.- Posem a escalfar en una paella, un rajolí d’oli a foc mitjà. Quan estigui calent, hi afegim la ceba i l’all picat. Salpebrem i deixem cuinar. Mentre el remenem de tant en tant uns 5 minuts.

 

2.- Passat el temps, afegim el tomàquet i el curri. Podem afegir també un bitxo (si volem que piqui). Remenem i deixem cuinar un parell de minuts més.

 

3.- És el torn d’afegir el pollastre. Pugem una mica la força del foc i afegim el pollastre tallat en trossos de la mida d’una mossegada. Salpebrem i sofregim breument el pollastre mentre el barregem amb la resta d’ingredients.

 

4.- Quan el pollastre estigui sofregit i daurat per fora, hi afegim la nata i remenem bé. Veurem que la nata es va tornant groga. Deixem reduir 5 minuts més, a foc suau i llest per servir! Podem escampar-hi una mica de julivert picat, per donar-li color.

 

Ferran Díaz i Gerard Motos

 

 

 

CREP DE SALSITXES

Imatge relacionada

Ingredients:

6 Ous                                                                                                                                                        3 Salsitxes                                                                                                                                                1 Tall de formatge

Mescla els ous en una plata fins que quedin uniformes, afegeix sal al gust.
Posa la paella a foc moderat, amb una mica d’oli, i mentre es cuina, afegeix les salsitxes picades, i el formatge en petites porcions.

No deixis que l’ou quedi gaire sec.

 

Ferran i Raquel

 

THE RAKE/EL RASTRILLO

Resultat d'imatges de the rake

Acabava d’arribar d’un viatge el 4 de juny,  estàvem cansats de conduir tot el dia, així que vam posar els nens al llit i vam anar a dormir. A les 4 del matí em vaig aixecar amb la idea de que el meu espòs havia anat al lavabo, així que vaig intentar posar bé els llençols despertant-lo, li vaig demanar disculpes, quan em va veure va treure els peus de la vora del llit, jo no entenia res, quan la meva vista es va acostumar vaig veure al peu del llit un ser que semblava un home nu o un gos sense cabell,

Imagen relacionada

la seva posició era esgarrifosa, però més que por, sentia pena, sentia la necessitat d’ajudar-lo. De cop i volta es va abalançar a 5 cm del meu espòs, per mig minut, només el va observar, es va aixecar i va anar corrent cap el passadís en direcció a l’habitació dels nens, vaig cridar i vaig anar darrere seu però quan vaig arribar el vaig veure a menys de 6 cm, geperut, tot ple de sang, tenia la meva filla, la Clara.

La va tirar bruscament, i va fugir quan el meu espòs va disparar amb la seva arma, la Clara estava conscient però amb esforç, vam trucar a l’ambulància i vam intentar parar l’hemorràgia inútilment, el meu espòs estava desesperat, jo no em podia moure mirant com la vida de la meva filla arribava a la seva fi, i el seu germà observant-ho tot. El meu espòs, cansat d’esperar va agafar a Clara i se la portar a la camioneta i va anar en direcció a l’hospital, vaig estar segura d’escoltar-la dient: Ell es The Rake, en una fluixa i deixada veu, abans de que el meu espòs se l’emportés. Ells van impactar violentament contra un camió de càrrega, van morir gairebé instantàniament.

En pocs dies la notícia es va tornar famosa, la policia va ajudar al principi, i el diari local va agafar molt interès, però res va ser publicat, quan vam tornar a casa vaig començar a buscar informació per mi mateixa, vaig trobar bastantes famílies que havien passat per alguna cosa semblant, em van dir que The Rake visitava més d’una vegada a la mateixa persona. Moltes persones van dir que The Rake els va parlar, la meva filla incluida, això hem va arribar a pensar que si ens havia visitat mes de una vegada.

Vaig posar una gravadora digital a prop del meu llit cada nit, durant tres mesos, a les dues setmanes ja estava acostumada al soroll del somni, al final del primer mes vaig escoltar una veu aguda i estrident, ningú més la va escoltar, no vaig entendre molt, però jo ja l’havia escoltat abans, va ser aquell dia, el dia en el que la meva filla Clara va morir a les seves mans.

Ferran i Raquel

STARLINK: BATTLE FOR ATLAS

 

 

 

 

 

 

 

Plataforma: Nintendo switchResultado de imagen de STARLINK

A Starlink: Battle for Atles formes part d’un grup d’herois interestel·lars dedicat a salvaguardar la integritat del sistema Atles. La principal amenaça són uns éssers anomenats Llegendes Oblidades, amenaces robòtiques disposades a acabar amb el teu avenç a  Starlink. El seu fonament és l’ús de naus de joguina que acoblem al comandament, així com accessoris i diferents pilots. StarLink compta amb un sistema de reconeixement de figures que et permet crear les millors naus de la galàxia, incloent-hi l’ Arwing i Fox McCloud en la versió de Nintendo Switch, jugant en un món obert ple d’exploració a bord de naus espacials, i amb tota mena de perills als quals fer front a través de multitud de trets.

Gerard i Ferran

SPIDER-MAN: UN NOU UNIVERS

ARGUMENT:

En un univers paral·lel on Peter Parker ha mort, Miles Morales, un noi de secundària, és el nou Spiderman. No obstant això, quan el líder mafiós Wilson Fisk (a.k.a Kingpin) construeix el “Super Col·lisionador” porta una versió alternativa de Peter Parker que tracta d’ensenyar a Miles com ser un millor Spiderman. Però no serà l’únic home aranya per entrar en aquest univers, 4 versions alternatives de Spiderman apareixeran i buscaran tornar al seu univers abans que tota la realitat s’ensorri.

 

FITXA TÈCNICA:

  • Shameik Moore com Miles Morales / Spiderman man: Un adolescent amb habilitats d’aranya. El productor Christopher Miller va descriure al personatge com a únic entre els Spider Man causa de la seva educació a Brooklyn, el seu origen mig porto-riqueny i mig afroamericà, i el fet de que la seva família encara està viva.
  • Liev Schreiber com Wilson Fisk / Kingpin: Un senyor del crim.
  • Mahershala Ali com Aaron Davis / Prowler: L’oncle de Miles.
  • Brian Tyree Henry com Jefferson Davis: El pare de Miles, un oficial de policia.
  • Jake Johnson com Peter Parker / Spiderman: El mentor reticent de Miles.
  • Hailee Steinfeld com Gwen Stacy / Spider-Gwen: una superheroïna “d’esperit lliure”.
  • Lluna Lauren Velez com Rio Morales: La mare de Miles.
  • Lily Tomlin com May Parker: la tia de Peter.
  • Nicolas Cage com Spiderman Noir: Una versió fosca de Marvel Noir.
  • John Mulaney com Spider-Ham: Un porc amb habilitats d’aranya.
  • Kimiko Glenn com Peni Parker: Una estudiant de secundària japonesa-americana que va ser adoptada per la tia May i l’oncle Ben després de la mort dels seus pares. Ella pilotetja un vestit mecànic psíquicament conegut com SP // dr, que està parcialment controlat per una aranya radioactiva que també comparteix un vincle psíquic amb el pilot.

 

Ferran i Gerard

JUMPFORCE

 

 

Plataformes: PC, PlayStation 4 i Xbox One     Imagen relacionada                                                        

Jump Force és un joc de lluita tridimensional que ve a unir els personatges més populars de les dues marques per salvar el planeta. Jump Force sortirà el 19 de febrer de 2019.

Jump Force està configurat com un autèntic crossover d’estrelles de l’anime i manga japonès: Goku i Freezer (Bola de Drac), Light Yanami (Death Note) o Monkey D. Luffy (One Piece) es planten cara uns amb altres en la nova producció de Spike Chunsoft. Els jugadors de Jump Force podran competir en espectaculars escenaris que representen alguns dels llocs més famosos del món com Times Square (Nova York) o la muntanya Cervino entre molts altres.

Ferran i Gerard

EL ORIGEN DE SLENDERMAN: EL EXPERIMENTO 84B

Resultat d'imatges de slenderman

Molts diuen que soc dolent, però no ho soc. Molts diuen que soc diferent, però no ho soc. Molts diuen que estic boig, però no ho estic. Em sento sol, camino sol; sense ningú que em consoli, sense ningú que m’estimi. Jo solia ser normal, com tu, és curiós perquè sempre he odiat ser part del normal de la multitud. Has d’apreciar el que tens, has de pregar perquè mai hagis de sentir el que sento: Odi, depressió, abandó, traïció … Tu  tens vida, tens esperança, jo ja he perdut aquestes coses per culpa d’un dement, ell és l’únic que en veritat és dolent, no jo.

Ell em va robar la meva vida, la meva esperança, el meu tot; em va deixar a la putrefacció després de fer el seu maleït experiment. Em va donar la benvinguda amb els braços oberts, em va prometre una nova vida, millor que la que havia viscut abans, ell em va mentir, em va robar tot de mi. Encara recordo el dia, jo era un jove acabat de sortir de l’escola preparatòria, el sol brillava, tots m’odiaven, sentia com tots em jutjaven. El meu camí a casa durant l’últim dia de l’escola va ser un infern, com de costum, els nois que passaven al meu costat es ficaven amb mi.

Un pensament va passar per la meva ment, aquest pensament poc a poc em matava de totes maneres, per què no fer-ho ràpid i sense dolor ?, estava encegat pel dolor, si hagués sabut llavors el que sé ara mai m’hagués atrevit a prendre aquesta corda del meu soterrani, ¿però on fer-ho ?, no a casa meva, jo odiava la meva mare, però no prou per causar-li un trauma. Així que vaig sortir de casa i em vaig dirigir a la ciutat a la part més remota i dins d’un carreró em vaig disposar a acabar amb la meva vida. Un home se’m va creuar i aquí va començar el malson:

—Jove, ¿què fas?

—Posar fi a això. —Vaig respondre.

—Vine amb mi, crec que et puc ajudar.

—¿Ajudar-me?, si només ets un ancià solitari, deixa’m morir en pau.

—Puc deixar-te fer-ho. —Va dir amb veu ronca.

—Vine.—Va dir estirant-me del braç

Vaig intentar lluitar perquè no m’arrossegués però vaig caure i vam entrar a un edifici i va tancar amb clau.

—Jove, et puc ajudar, sé com et sents, escolta’m si us plau.

—Està be però afanya’t.

—Una vida és una cosa preciosa, però què diries si jo t’oferís una vida nova i de franc.

—Jo diria que on cony m’inscric.

—He estat fent una investigació sobre l’anatomia humana i després de uns quants experiments, crec que he dominat la manipulació de la forma humana. Crec que puc convertir-te en qualsevol cosa o qualsevol persona que desitgis. Clar, sota certes circumstancies.

—¿Com quals?

—Primer firma aquí.

—¿Què passa si no vull?

—En això rau la segona circumstància, tu no tens elecció.

—¿Què?

—Ja m’has escoltat volgut amic… —Va treure una xeringa amb un líquid verd.

—Ara estigues quiet.

Vaig intentar córrer, vaig intentar cridar, però ell hem va agafar i hem va enterrar la xeringa al meu coll, llavors es va tornar tot negre.

Hem vaig despertar a una càmera de cristall i per alguna raó estava vestit amb un esmòquing. Segons desprès de que em despertés, ell va entrar a la habitació amb una bata de laboratori.

—Hola, amic, ¿vas tenir una bona migdiada?

—¿On soc?

—Això no és del teu interès, tot el que tens que fer és seure i deixar que em faci càrrec de tot el treball.

—¿Què m’estàs fent, psicòpata? Quan surti d’aquí et mataré—No et tinc por, tu et quedaràs aquí mentre jo faig història.

—¿Història?

—Sí, quan aconsegueixi fer una transformació de tot el cos en tu.

Va tocar un interruptor i va començar a parlar en un micròfon—Provant, provant, comencem amb l’experiment 84-B.

—¿Què dimonis estàs fent?

—Els signes vitals del subjecte, semblen ser normals, la seva freqüència cardíaca s’ha disparat, però, l’activitat cerebral és alta i els nivells d’insulina són normals.

—¡Deixa’m anar!

—Llest per començar amb l’experiment.— Es va donar la volta per accionar una palanca

—Activant primer nus.

Un raig d’energia va començar a perforar el meu cos, trencant el meu ser en trossos, no podia cridar, la meva visió es va tornar borrosa i de sobte estava cec.

—L’aparença del subjecte comença a deformar-se, activació del segon nus.

El dolor estava augmentant, vaig sentir com la meva boca i els meus ulls es tancaven.

—La cara del subjecte està completament transformada, activació B. Una sirena sonava, “ERROR, ERROR”, ell va cridar:

—No !, la cara i les extremitats no s’han desenvolupat plenament, he de avortar l’experiment.

L’últim que vaig escoltar va ser un gran crit.

Em vaig despertar, aquest cop en les runes d’aquell lloc, amb prou feines podia veure, era com si una pantalla d’algun tipus em tapés els ulls. Sentia la boca com si hagués estat cosida amb agulla i fil, no podia respirar, ja que el meu nas s’havia tancat també, però d’alguna manera no tenia la necessitat de respirar.

Em vaig aixecar, els meus braços i cames se sentien estranys, em va prendre gairebé un minut tornar a prendre el control sobre ells, llavors vaig començar a caminar entre les runes.

Un ordinador destrossat jeia al costat d’un peu desmembrat, un rastre de sang em va portar a un passadís i després a una porta, podia sentir sorolls, vaig obrir la porta i vaig veure un policia aixecar algunes coses, es va girar i em va veure, va cridar i va sortir corrent.

Jo vaig intentar cridar-li que es detingues, però no vaig poder parlar, així que el vaig perseguir, a mesura que corria vaig sentir com si les meves cames estiguessin canviant, com si estiguessin creixent mentre em movia. Aviat vaig aconseguir al policia i vaig tractar de prendre-ho de l’espatlla, 1 tentacle va sortir de mi i li va travessar el pit, em va maleir i va caure.

“¿Què ha passat?” vaig pensar.

Vaig mirar el cadàver, un forat molt gran es trobava en el seu pit, no el vaig poder ajudar.

Vaig continuar seguint el rastre de sang fins que em vaig trobar amb el cos de l’home, ell va ser aixafat amb una biga, vaig intentar aixecar-la, en aquest moment els tentacles van tornar a sortir, van aixecar la biga sense gaire esforç i van llançar el cos de l’home amb molta força cap a la paret i em va esquitxar una pluja de sang.

Vaig mirar per totes bandes buscant un lloc per on escapar, però era un carreró sense sortida, vaig seguir buscant fins que em vaig trobar en una cambra de bany, era el que necessitava per a rentar-me la sang. Em vaig mirar al mirall i em vaig adonar que ja no tenia una cara.

Jo visc en els malsons d’adolescents i adults per igual, tot per culpa d’aquest maleït. Poc després d’aquesta experiència he anat descobrint els meus veritables poders, puc estirar els braços i les cames, també puc produir tentacles de la meva esquena.

Després de tot el que he viscut jo només vull un amic, així que busco persones, nens, ells són els únics que no em veuen amb temor, però no sempre puc controlar el meu cos, de tant en tant m’equivoco i algú mor, però no és culpa meva, jo només busco companyia.

M’agraden les fotografies, m’agrada entrar-hi, sempre hi ha persones que fan fotos de la vida silvestre, així que vaig decidir viure als boscos, però sempre que m’acosto a una persona per veure com vaig sortir a la foto, ells corren i una cosa porta a una altra i una persona més mor a les meves mans.

Juro que aquesta no és la meva intenció, però he perdut el sentit de… Bé, de tot. Ja no sé com ser una persona, les coses sempre són dolentes al voltant de mi, sembla que sempre vaig a matar algú.

Només vull demanar-te un favor, quan em vegis no fugis, de fet has de córrer cap a mi i donar-me la benvinguda, això significaria molt per a mi i això podria salvar la teva vida.

Però ¿Com sabràs que sóc jo? Pots fàcilment buscar-me, només has d’anar a Google i escriure Slenderman.

Ferran i Raquel