Avengers: Endgame – Cinemaniàtics

Hulk, Thoor, Spider-Man, Iron Man, el Capità Amèrica, la Viuda Negra… molts som els que hem crescut amb tots aquests personatges i, no és d’estranyar, que cada vegada que Marvel decideixi treure una nova pel·lícula, la part més infantil de grans i petits, tregui la punta del nas a la superfície.

 

Després de l’espectacular èxit de l’última entrega de “Los Vengadores” (Infinity War) de l’any passat, arriba a les nostres pantalles “Los Vengadores: Endgame“, la qual es convertirà en la pel·lícula número 22 de Marvel Studios.

Malgrat la poca informació que la productora ha donat en la seva sinopsi oficial, aquest llargmetratge té la intenció de convertir-se en la seqüela de l’estrena anterior i concloure així amb tot el desastre que va comportar l’arribada de Thanos a la terra.

 

El moment més àlgid de 22 pel·lícules interconnectades. La quarta entrega de la saga Avengers atraurà al públic per presenciar el moment crucial d’aquest viatge èpic. Els nostres estimats herois comprendran realment com de fràgil és aquesta realitat i els sacrificis que s’han de fer per mantenir-la.

Sinopsi de Marvel Studios

 

DADES:

  • Títol original: Avengers: Endgame 
  • Estrena: 26 d’abril de 2019 (Estats Units)
  • Gènere: Superherois, acció i ciència-ficció
  • País: Estats Units
  • Direcció: Anthony Russo i Joe Russo
  • Guió: Christopher Markus i Stephen McFeely
  • Fotografia: Trent Opaloch
  • Producció: Kevin Feige
  • Productora: Marvel Studios
  • Distribuidora: Walt Disney Studios Motion Pictures

 

FIXA TÈCNICA:

Com era d’esperar, la producció d’aquesta pel·lícula ha optat per ser fidel al cast habitual quan es parla de l’univers de superherois. Aquest, com sempre, inclou a grans artistes com Paul Rudd, Scarlett Johansson o Chris Hemsworth a la vegada que noves cares de la indústria com Jon Favreau o Gwyneth Paltrow.

  • Robert Downey Jr. com a Tony Stark / Iron Man
  • Chris Evans com a Steve Rogers / Capitán América
  • Chris Hemsworth com a Thor
  • Mark Ruffalo com a Bruce Banner / Hulk
  • Scarlett Johansson com a Natasha Romanoff / Black Widow
  • Jeremy Renner com a Clint Barton / Hawkeye / Ronin
  • Paul Rudd com a Scott Lang / Ant-Man
  • Brie Larson com a Carol Danvers / Capitana Marvel
  • Don Cheadle com a James “Rhodey” Rhodes / Máquina de Guerra
  • Karen Gillan com a Nebula
  • Danai Gurira com a Okoye
  • Bradley Cooper com a Rocket Raccoon:
  • Gwyneth Paltrow com a Pepper Potts:
  • Tessa Thompson com a Valquiria
  • Benedict Wong com a Wong
  • Jon Favreau com a Harold “Happy” Hogan
  • Josh Brolin com a Thanos

 

TRÀILER:

 

Com era d’esperar, l’estrena de la pel·lícula és una data marcada en el calendari per a molts fans acèrrims, fet que s’ha vist reflectit en el nombre d’entrades venudes a la preventa i en els milers de comentaris d’emoció que comencen a envair les xarxes socials.

 

Emma Soley i Frank López

El futur de la indústria de la moda ja és aquí

Abans d’existir la indústria de la moda, els homes portaven roba per evitar forts canvis de temperatura com ho són la congelació o la completa sequera. Fins i tot, quan la indústria es va professionalitzar, buscat un resultat més estètic, l’objectiu principal seguia sent el mateix.

Basant-se en la continuïtat d’aquest propòsit, els experts i dissenyadors ja comencen a fer conjectures sobre el futur de les nostres peces de vestir. Us animeu a descobrir-ne algunes des de la nostra secció de “Viatge al Futur“?

 

Roba personalitzada tecnològicament

Ser únics, ser diferents, ser especials… tots volem ser nostres d’alguna manera i les grans tecnològiques ho saben. Per aquest motiu, moltes ja han començat a treballar en peces de roba molt peculiars que permeten transformar la nostra vestimenta en fulls en blanc totalment personalitzables. Segons s’especula, aquestes podran ser dissenyades al nostre gust, estat d’ànim i estil personal; tantes vegades com ho desitgem.

 

Un bon exemple són les “Shiftware“, unes vambes que podem canviar de color i disseny mitjançant una aplicació de mòbil.

Segons assegura la companyia, aquestes són completament flexibles, respectuoses amb el medi ambient i 100% rentables.

Estan fabricades amb el mateix material que les armilles antibales i per carregar la seva bateria només és necessari caminar una estona amb elles.

 

 

Teles de jardí

La imaginació pot aconseguir coses inimaginables, i la creativitat de Suzanne Lee n’és un clar exemple. Aquesta pionera anglesa ens presenta a través de les seves experimentacions l’oportunitat de conrear roba fruit de la nostra meteixa terra.

El projecte batejat com a Bio-Couture és la nova proposta de la dissenyadora, el qual es basa en la producció de peces a partir d’un procés de fermentació de residus orgànics.

Segons explica la inventora britànica, la idea va sorgir a partir de la “Kombucha“, una beguda mil·lenària xinesa elaborada a partir de te, sucre i una colònia de microorganismes.

El mètode consisteix en barrejar aquests elements en una tina i deixar-los reposar diversos dies fins que es fermentin i produeixin el material desitjat. En aquest cas, una làmina transparent i gruixuda que després d’un rentat i assecat a l’aire lliure, dóna pas al nou teixit: una espècie de cuir vegetal.

 

 

Roba en esprai

En aquest cas, l’inventor ens toca a casa. Ens trobem davant del descobriment del químic i dissenyador català Manel Torres, el qual ha creat una tecnologia que permet pintar peces de vestir mitjançant un aerosol directament sobre el nostre cos: el Fabrican.

 

“Estava interessat en desenvolupar un sistema més ràpid per poder fer roba, el somni de qualsevol dissenyador, i la idea va sorgir quan em vaig fixar en el típic esprai de serpentines que s’utilitza en les festes.”

Manel Torres

 

Acreditat per l’Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units, el Fabrican compta amb totes les mesures sanitàries i, de fet, està catalogat com un material completament estèril, que es pot fer servir per embenats instantanis. Al mateix temps, molts experts ja asseguren que es tracta d’una fórmula molt més higiènica que les típiques benes mèdiques que es guarden en bosses de plàstic.

 

 

Emma Soley i Frank López

Twitter a estrena

Twitter ha tingut moltes fases; passant per les acalorades discussions entre fanàtics, l’etapa dels tweets de “Bon diumenge”, les publicacions d’acudits d’humor força simple…

Això no obstant, a hores d’ara podem trobar infinita informació en aquesta xarxa la qual s’ha convertit en la connexió amb l’actualitat per a molta gent.

Com no podia ser d’una altra manera, el món del cine no n’ha estat una excepció i no és gens complicat assabentar-se de les pròximes estrenes a través dels milers de tweets que circulen cada dia.

Per aquest motiu, avui, a la secció de “Twitter, us presentem unes quantes comptes que han comentat la primera projecció de certes pel·lícules, que en penseu? Ja heu anat a veure-les?

 

Emma Soley i Frank López

Paranormal – Jack l’Esbudellador

Avui, a la secció de paranormal, us presentarem un dels casos més misteriosos i esgarrifants que cap societat ha pogut patir mai. Es tracta de la terrible història d’en Jack l’Esbudellador, us animeu a descobrir-ne tots els detalls?

Jack the Ripper, o Jack l’Esbudellador, va ser el sobrenom amb què es va autobatejar a si mateix un assassí en sèrie que va actuar a Londres entre el 31 d’agost i el 9 de novembre de 1888. En Jack cometia els seus assassinats a Withechapel, un dels barris més pobres del Londres victorià. Totes les seves víctimes van ser dones de classe baixa; prostitutes que exercien al carrer a altes hores de la nit i, malgrat que només se li van reconèixer 5 víctimes oficials, va haver-hi 6 cadàvers més a la mateixa època que no van poder ser relacionats.

Pel que fa al seu comportament, el que es podria considerar l’assassí més reconegut de la història, no va ser precisament gaire convencional, sinó desafiant, burleta i provocador. Durant una temporada, en Jack enviava cartes a la policia per riure-se’n del fet que no l’aconseguissin atrapar i, en la més famosa i coneguda sota el nom de “Carta des de l’infern”, l’autor fins al moment sense nom, va signar com “Jack l’Esbudellador” donant així un pseudònim al qual dirigir-se al parlar d’ell. A més a més, per deixar clar que no es tractava de cap imitador, l’assassí va decidir deixar mig ronyó d’una de les seves víctimes juntament amb el seu escrit.

 

La primera víctima va ser Mary Ann Nichols, trobada morta de matinada per un

Mary Ann Nichols

conductor de carruatges i, entre altres mutilacions, la pobra jove va aparèixer amb la gola tallada dues vegades d’esquerra a dreta. Durant la investigació del cas de Nichols però, va aparèixer un segon cos dins d’un carreró. Es tractava d’Annie Chapman, també prostituta i trobada a les 6 de la matinada. A causa de la similitud de tots dos casos, la policia va començar a parlar d’un possible assassí en sèrie, ja que l’Annie també tenia la gola tallada d’esquerra a dreta, a més d’estar estripada. Un testimoni que va voler conservar el seu anonimat va assegurar haver vist la dona parlant amb un home hores abans que el cos fos descobert i, malgrat la foscor de la nit, va identificar l’individu com un home d’uns 40 anys, trets estrangers i que vestia un barret i un abric negre.

 

Annie Chapman

La Scotland Yard (Policia Metropolitana de Londres) va detenir a diversos sospitosos que coincidien amb la descripció donada però tots van ser posats en llibertat, ja que mentre ells romanien presos va tindre lloc un doble assassinat per part de l’Esbudellador.

 

Les dues víctimes van ser trobades la mateixa nit en dos llocs molt pròxims a Withechapel. La primera, Elizabeth Stride, va aparèixer al

Elizabeth Stride

fons d’un carreró tirada en un bassal de la seva pròpia sang, provocat per un tall a la gola igual que en els anteriors casos. Al no tenir més marques d’agressió, els policies van deduir que l’assassí va ser interromput a la meitat de l’acte, de manera que va haver d’escapar, quedant-se insatisfet de la seva obra. Això es va poder corroborar quan 45 minuts més tard es va descobrir un segon cadàver a pocs quilòmetres del primer crim. La víctima d’aquell darrer crim fou Catherine Eddowes que va ser assassinada de la mateixa manera que les anteriors amb el ja famós tall a la gola. En aquest cas però, l’assassí va mutilar el seu rostre i el seu abdomen, posant els intestins sobre les espatlles de la víctima, igual que en el cas d’Annie.

 

Catherine Eddowes

Arribats a aquest punt, les investigacions van apuntar que l’assassí comptava amb un coneixement anatòmic elevat, ja que coneixia la posició concreta dels òrgans i els seus talls increïblement nets i segurs. A arrel d’aquestes observacions es va començar a escampar la teoria que es podria tractar d’un metge però cap teoria ni acusació va arribar a bon port.

 

El cinquè i últim cos va ser un dels casos més espantosos i depravats de la història de la criminologia. Segons un reportatge de la revista BBC, l’home que va trobar el cadàver, va assegurar que no era obra humana,

Casa Jane Kelly

sinó del mateix dimoni. La dona rebia el nom de Casa Jane Kelly, una jove prostituta que va deixar l’ofici quan van començar els assassinats. L’últim testimoni en veure-la amb vida va ser un amic seu, qui descriuria l’acompanyant que en aquell moment es trobava del braç de la Mary com un home molt elegant i, segons les seves pròpies paraules, amb pinta d’estranger, potser un jueu. Quan la van trobar morta al llit de la seva habitació, la jove portava una samarreta que deixava entreveure el seu estómac obert en canal, i l’atroç resultat de la mutilació del seu nas, orelles i pits. A part, certs trossos de cuixa i fragments de la seva cara havien estat curosament col·locats al voltant del seu cos sense vida, mentre ronyons, fetge, i altres òrgans es trobaven escampats per sobre els mobles.

 

Després d’això, no es va saber mai més del temut assassí i, tot i que les teories i sospitosos van ser infinits, mai s’ha pogut resoldre la identitat d’aquest monstruós a la vegada que geni psicòpata.

Emma Soley
Carla Punzano

Què tal un Hash Breakfast?

Tots hem pogut veure la idíl·lica escena de pel·lícula americana on la família feliç
prepara l’esmorzar un dilluns abans de començar el dia. M’equivoco? Aquelles torres infinites de pancakes col·locats en sintonia amb el xarop de caramel, les mongetes acompanyades d’una bona ració de bacó, el suc acabat d’esprémer sobre la taula… Sona bé veritat?

Per desgràcia, molts de nosaltres, sigui per temps o per mandra, no solem viure aquesta situació molt sovint i és per això que, des de la secció de Posa’t les botes, volem animar-vos a que us doneu un premi i proveu aquesta recepta de cassoleta matinera tan americana per començar el dia de manera diferent i amb forces.

Que un cop l’any no fa mal! 


Per preparar aquest esmorzar necessitem: 

  • 2 cullerades d’oli

  • 50 g de mantega

  • 3 salsitxes cuites

  • 1 ceba a rodanxes

  • ½ patata gran amb pell

  • 2 ous grans

 

Procediment…

  1. Escalfeu l’oli en una paella gran.

  2. Afegiu-hi la mantega i la carn prèviament cuita i que cuini uns quants minuts.
    *Penseu en remenar perquè no s’enganxi

  3. Afegiu la ceba a la paella.

  4. Elimineu la humitat de la patata pressionant-la a la pica

  5. Afegiu la patata a la paella.

  6. Quan els ingredients de la paella es cuinen, trenqueu els ous a la cassola.

  7. En el moment que els ous estiguin fets retireu ràpidament del foc per evitar que la resta dels ingredients es cremin.

    Bon profit!

 

Emma Soley
Carla Punzano

Entrevista a un profe: Àngels Sánchez

Ara que ja en sabem molt sobre la vida personal dels nostres mestres gràcies a aquesta secció, avui a “Coneix als Profes”, hem decidit portar-vos l’opinió d’un d’ells sobre la seva feina i el sistema educatiu en el qual exerceixen. Es tracta de l’Àngels Sánchez, la qual imparteix història als cursos de 3r i 4 al nostre institut.
Comencem doncs!

Què és el pitjor del sistema educatiu actual?

Personalment crec que l’edat del canvi de la primària a la secundària; crec que és un pèl d’hora. El moment que considero més oportú serien els 14, no els 12.

Hi ha alguna cosa que t’agradaria ensenyar però no pots per temes de pla d’estudis?

M’agradaria poder arribar a estudiar la Guerra Civil, però per temes de temps i la poca importància que li donen des de dalt, és quasi sempre impossible.

Creus que l’educació és necessària per aconseguir una bona vida?

Sí, completament. Si tens una bona educació acabaràs amb una millor feina amb un bon sou i una bona qualitat de vida. D’altra banda, també és força important per poder anar per món.

De l’1 al 10 com consideraries l’ambient de treball a classe?

Tot acaba depenent de cada classe però si fem una mitjana amb tots els quarts seria un 6, 6.5

Com consideraries la teva relació amb els alumnes? I amb els pares d’aquests?

Bé, en general força bona i amb els seus pares igual.

¿Què és el més vergonyós que t’ha passat a classe?

No en recordo cap. Em faria falta pensar-hi, però si es dóna el cas ja vindré a explicar-t’ho.

Creus que la teva professió influirà en la manera en què eduquis als teus fills?

Totalment, i a vegades no positivament per ells. Potser pots estar més a sobre amb aquest tema i si per exemple et diu “No tenim deures durant una setmana” doncs per l’experiència els professors podem deduir que això canta. És més difícil que et pugui enganyar.

Què és el més dur de ser professor?

M’agrada bastant tot però sí que és veritat que quan hi ha persones que no volen fer classe o no volen formar part del sistema educatiu es dediquen a molestar als altres i acaben perjudicant el grup.

Emma Soley
Eric Villalba

 

 

Coneix els alumnes – Paula Pajuelo i Marta Miralles

Per canviar una mica l’estil d’entrevista que solem fer als nostres companys, avui, a la secció de “Coneix els alumnes”, preguntarem a 2 estudiants de quart que opinen del sistema educatiu en el qual els hi ha tocat créixer. Coneixem doncs l’opinió de la Paula Pajuelo i la Marta Miralles!

A escala educativa com et descriuries?

PAULA: Em considero estudiosa, autoexigent, intento ser organitzada i perseverant a la vegada que ambiciosa.

MARTA: Crec que em costa, però estudio força i això fa que tregui bones notes.

Quina és la teva assignatura preferida?

PAULA: No en tinc cap en especial, penso que puc aprendre de totes.

MARTA: La meva assignatura preferida és física i química tot i que aquest any ja no la curso.

Quines assignatures implementaries al pla d’estudi?

PAULA: Doncs, personalment, afegiria una que he vist que imparteixen en els Estats Units on imparteixen classes que t’orienten de cara el teu futur com a persona. T’ensenyen a fer currículums, a posar rentadores, etc.

MARTA: Robòtica, perquè així aprens com funcionen les coses.

Creus que el sistema educatiu s’adapta a les teves necessitats?

PAULA: Potser a la meva manera d’estudiar sí que s’adapta i mai m’ha anat realment malament. De fet, quan he necessitat alguna cosa sempre han estat els professors per ajudar-me i tampoc he tingut mai molta dificultat a l’hora de memoritzar, com es demana als instituts.

MARTA: Jo crec que, generalment,  no s’adapta suficient a cada un de nosaltres perquè, tot i que és impossible fer-ho a un 100%, sempre es podria mirar de millorar.

Què opines del sistema educatiu?

PAULA: Realment, penso que ha de canviar una mica, ja que es basa molt en memoritzar i vomitar-ho en un examen. D’altra banda, en moment d’aplicar-ho a la pràctica sembla que no arriba mai.

MARTA: Està una mica mal fet perquè necessitem més nivell d’educació, ja que ens ho prenem a broma.

Que és el que canviaries d’aquesta manera de fer les coses?

PAULA: Doncs més que enfocar-se en donar tots els temaris i arribar a un examen, jo prioritzaria el comprovar d’un altra manera si realment ha estat entès  i ha arribat la informació als alumnes.

MARTA: Jo crec que s’haurien d’eliminar temaris absurds i centrar-se en millorar i potenciar aquelles assignatures on no hi ha nivell.

Creus que l’educació que estàs rebent a l’ESO et servirà d’alguna cosa en un futur?

PAULA: Penso que sí, ja que es com el bàsic que tothom hauria de saber, i d’altra banda, enfocat a seguir estudiant, s’han de tenir els coneixements fonamentals.

MARTA: No. En àmbits de cultura general potser sí, però a l’hora de buscar feina no és suficient saber els reis d’Espanya.

Què t’agradaria fer en un futur?

PAULA: M’agradaria estudiar i treballar d’alguna cosa que m’agradi però encara no ho tinc molt clar que és.

MARTA: Voldria estudiar farmàcia o algun grau relacionar amb l’àmbit biosanitari

Consideres la possibilitat d’anar-te’n a treballar a l’estranger?

PAULA: Sí, és més prefereixo a treballar a Espanya.

MARTA: Sí, perquè crec que a Espanya hi ha possibilitats però en fer-ho a l’estranger tens més punts a favor com aprendre un nou idioma.

De l’1 al 10 com consideraries que l’educació rebuda a Espanya podria donar-te valor de cara a l’estranger?

PAULA: Doncs jo li donaria d’un 7 a un 8, però tot depèn amb quin país ho comparem.

MARTA: Sincerament, un 5 i pelat.

Emma Soley
Eric Villalba