Cancerbero – Musipèdia

 

Tyrone José González, ara més conegut com a Cancerbero, va ser un raper, cantant i compositor veneçolà. Va néixer l’11 de març de 1988 a Caracas i va viure a la capital fins als 4 anys, quan es va mudar amb la seva família a Palo Negro (Maracaigo).

Al 1997, quan en Tyrone just complia nou anys, la seva mare va morir i va haver de ser educat per el seu pare, el qual el va introduir en el món de la improvisació. Amb orígens humils, el nen s’ho passava bé escoltant música de diferents gèneres i, malgrat que al principi es va interessar en estils com el reggaeton i hip-hop, l’assassinat del seu germà va acabar per conduir-lo per músiques més protestants com el rap.

Finalment, als 11 anys, va adoptar el seu nom artístic d’origen mitològics. Segons les històries gregues, Cancerbero era un gos de tres caps encarregat de vigilar la porta de la Donis, encarregat d’assegurar que els morts no sortissin i que els vius no poguessin entrar.

Uns anys més tard, quan el jove coneix a Kamikaze i Afro Mack, dos rapers també emergents del moment, decideixen crear un projecte anomenat Codigos de Barrio i, malgrat escriure forces temes, només van aconseguir gravar-ne uns pocs.

Tanmateix, al 2007, Cancerbero i Lille (un cantant urbà amb una mica més de capacitat econòmica que el primer) decideixen co-produir un disc conjunt anomenat Indios, el qual va funcionar molt bé dins l’ambient llatinoamericà del rap no comercial i els va permetre fer una gira per tot el continent.

 

 

Tres anys més tard, es llaça el seu primer àlbum d’estudi com a solista el qual va tenir un molt bon acolliment i el va catapultar internacionalment. Gràcies a aquesta última producció, va ser capaç de col·laborar amb grans artistes del moment, entre ells la rapera espanyola Mala Rodríguez amb la cançó Ella.

Això no obstant, la matinada del 20 de gener de 2015, als seus 26 anys, en Tyrone José González mor després de caure des d’un edifici a Maracaibo. La seva mort està plena d’hipòtesi, versions i teories, ja que, segons els experts era físicament impossible que fos ell mateix el que es llencés.

 

 

A part de convertir-se en un conegut màrtir degut al seu tràgic final, una de les seves cançons més famoses va ser Jeremias 17 – 5, on parla de la seva experiència amb les adversitats que li havia tocat patir.

 

JEREMIAS 17 – 5

En ninguna…

“Cuídese de la envidia, mijo”, mirándome a los ojos
mi vieja, descanse en paz ya, una vez me dijo
Y qué razón tenía al advertirme de esta vida puerca
no críes cuervos o arrancarán tus ojos de sus cuencas

Me he dado cuenta que la verdad es tan relativa
y la realidad es tanta mentira
Perros tratando de invadir mi propiedad privada mientras dormía
buscando robar mis hembras, mis reales, mi comia’

“Maldito sea el hombre que confía en otro hombre”
gran verdad en esa frase se esconde
Me siento como un loco al tratar de confiar yo todavía
en alguien en el planeta de la hipocresía

¡Válgame! ¡Soy un iluso! Tan bravo que me la doy y el abuso
es natural que en contra de mí den uso
Mundo sucio donde todos piensan solo en ellos mismos
malditos mil veces, títeres del egoísmo

Esta es pa’ ti, pa’ ti, tú que me traicionaste a mí
me das la mano, con tu cara e’ “yo no fui”
Y yo inocente te la di porque todavía no sabía
que tu risita venía con la fecha ya vencia’

¡Esta canción no es para nadie
que no tenga ganas de matar a alguien por falso y coño e’ su madre!
Otra mano con puñal en mi dorsal
mano de un tal carnal, hermano que mi mano solía estrechar

Al más traidor puede que lo tengas de frente
bebiendo tus frías, compartiendo tu cena caliente
Ojalá se ahoguen los que siempre mienten
y una vez en el infierno que se quemen para siempre

¿Nunca habías pensado que tu socio puede ser un sucio
que por un negocio te puede dar chuzo?
Mi brazo me dice que el amor me llevará lejos
pero el odio me enseñó a ser un lince, nunca un pendejo

Con los dedos de una mano eran contados
los que esa misma mano por ellos metía al fuego
Ahora por un zamuro en traje de cordero, Canserbero
está pensando en tener que volarse un deo’

Por eso ya no creo ni en mi almohada
ni en mi sombra, o sea en nada. Ni siquiera creo en mi viejo
Si algún día te digo que te creo, no me creas que te creo
porque ya, no creo ni en mi reflejo

Si buscas una mano amiga: empieza por tu brazo
eso lo supe a punta de coñazos
Ojalá mi vida sea larga pa’ ver cuando la tuya fracase
y pisar tu mano cuando me pidas que te alce, mi parce

Soy simplemente inexpresivo cuando escribo
ya casi no bebo ron sino vino y de corazón digo
Que la sucia venganza mata el alma y la envenena
pero cuando de traición se trata sí, vale la pena

La palabra vale, la trampa sale
los varoncitos se ven a los ojos para decir verdades
Déjala colá cuando pierdas batalla, que esa no es la guerra
y si alguna te falla, cámbiala por perra

Pon de mierda la sangre, de piedra el corazón
súbele el volumen, repíteme la oración
“Maldito sea el hombre que confía en otro hombre”
y los que traicionaron, recuerda sus caras y sus nombres

Solo hay una cosa en ti que admiro
y es que cómo siendo tan doscaras puedes todavía dormir tranquilo
Por mi parte, bien, yo sonrío, pero por mi madre que no es bueno
tener al Canserbero de enemigo

El barrio no pasó en vano
como Willie Colón en el profundo de mi corazón soy malo
Estos malditos cagapalos piensan que yo no estoy claro
que no son un coño e’ madres, mis hermanos

Yo soy la vida y la muerte, y no creo en nada
ni en leyendas vivas, ni en leyendas muertas, ni resucitadas
Yo soy real como Bolívar y su espada
dándonle puñaladas a los hipócritas por sus fachadas

Me sabe a mierda cultura, putas y fama
esta canción no es pa’ que pegue, ya tiene verdad pegada
Vivirás trauma cuando no tengas panas
y notes que las que te dicen que te aman me miran con ganas

Me sabe a culo el flow y las habilidades
yo soy tosco, no me salen rimas que no sean reales
Dios quiera y no te encuentres a González afuera
y te invite una cancha hasta que alguno de los dos se muera

Un coño e’ madre, caballero, ¿verdad?
Si puedo, te apuñalo hasta con el lápiz que usé pa’l tema
Farsantes, hay más que moscas donde te cagaste
un mal olor donde measte, ¿sin metáforas? Bastantes

Una mano te corta la otra, como dijo Tempo
y las acciones no se las lleva el viento
Que te perdone Cristo si existe
porque si por mí puedo cantaré esto mientras meo en tu tumba triste

Que suba la mano el que no crea en nadie
y si nadie las sube, la subo yo
Ojalá te mueras, antiguo compadre
y nos veamos en el infierno pa’ volverte a matar yo

Dios no puede duplicar lo que pienso cuando te observo
porque más de una vez no puedo entrar al infierno
Y a mí no me digas tu hermano que pa’ ti soy Canserbero
rolitronco e’ mamagüevo

“Cuídese de la envidia, mijo”, mirándome a los ojos
mi vieja, descanse en paz ya, una vez me dijo
Y qué razón tenía al advertirme de esta vida puerca
no críes cuervos o arrancarán tus ojos de sus cuencas

Emma Soley i Marta Miralles

Qui és qui?

Aquesta setmana, a la secció de Qui és qui, us presentem una dinàmica un pèl diferent. En aquesta ocasió, portem un alumne de cada curs: 1r 2n 3r i 4t, sou capaços d’endevinar qui són i a quin curs pertanyen?

No patiu, per fer-vos la tasca una mica més fàcil us deixarem algunes pistes, sort!

Comencem la setmana amb una persona que cursa la majoria de les seves classes al segon pis de l’institut.

Continuem amb una nouvinguda amb una gran passió pel basquet i la música.

En tercer lloc, tenim una apassionada dels fogons i cabells daurats.

Ja per acabar, tenim a un bon amic de la redacció i fan dels videojocs.

Ja sabeu de qui es tracta?

Emma Soley i Marta Miralles

Debat a sis entre els aspirants a alcalde de Montornès

Aquest mateix dijous, al canal comarcal Vallès Visió, ha tingut lloc el ja tradicional debat entre aspirants a alcalde de Montornès del Vallès. En aquest cas, el tema de conversa ha girat entorn del centre de dia o casal d’avis i la mobilitat a través del municipi.

 

 

En aquest debat a sis, hem pogut veure tant representació pepera, socialista, de Montornès en Comú, de Més per Montornès, de Ciutadans i de Junts per Montornès que, malgrat les seves diferències, han aconseguit coincidir en diversos punts respecte el futur del municipi.

Tot i el consens entre totes les forces polítiques, cada partit subratlla una manera de portar-les a terme diferent del seu veí.

 

Per exemple, Eva Díaz, del PSC, ha retret que en els darrers anys no hi ha hagut planificació i això ha acabat afectant directament a la ciutadania.

D’altra banda, Ángeles Menchén, de Ciutadans, ha destacat la nefasta planificació urbanística posant com a exemple l’endarreriment en les obres de remodelació del teatre.

Per la seva banda, Més per Montornès, encapçalat per en Joffre Giner, ha proposat un Montornès futurista i segur; eliminant les barreres arquitectòniques o socials i fent un municipi segur enfocat des d’una perspectiva de gènere.

Paral·lelament, Miguel Ángel Alvarado, del PP, s’ha queixat de la falta d’instal·lacions  esportives que han quedat velles i proposa una remodelació tant de les pistes de tenis com de l’estadi de futbol i atletisme.

Al mateix temps, Sergi Asensio, de Junts per Montornès, ha comentat que Montornès hauria de ser sotmès a un rentat de cara i que la millor opció per tirar endavant els projectes és una constant col·laboració amb el govern de la Generalitat.

Ja per acabar, l’actual alcalde del municipi i cap de llista per a Montornès en Comú José A. Montero, ha explicat que el futur de Montornès necessita ser un futur sostenible i ha defensat la seva idea plantejant un ambiciós projecte de bicicletes amb Montmeló.

Com vam poder veure, tots els aspirants a alcaldes han coincidit en fer de Montornès un municipi més accessible, més sostenible i, en definitiva, un millor lloc on viure.

 

Emma Soley i Ismael Guardeño

Rafa Nadal es corona com a guanyador d’Itàlia 2019

Rafa Nadal aconsegueix la seva primera victòria anual en l’Open d’Itàlia davant d’un potent Novak Djokovic amb un 6-0 4-6 6-1

Després d’una intensa final, el mallorquí Rafa Nadal recull el seu primer títol de l’any derrotant el número 1 del món, Novak Djokovic, 6-0, 4-6, 6-1 a la final de l’Open d’Itàlia.

Tal com van retransmetre les càmeres italianes, malgrat que en Djokovic va lluitar fins l’últim moment, no va poder fer-hi molt davant d’un Nadal que no va tardar a apropiar-se del seu novè títol italià en no més de dues hores i 25 minuts.

 

 

Al mateix temps, aquesta victòria suposa un gran impuls abans del següent Open de França per al Nadal, que va ser derrotat per Djokovic a la final de l’Open d’Austràlia aquest mateix gener.

Amb aquest premi, el mallorquí redueix el seu dèficit de punts en la classificatòria mundial amb el serbi a no més d’una diferència de 2 punts.

 

Emma Soley i Ismael Guardeño

La Met Gala ja es aquí! – Celebrities

Com cada any, la festa social més important de Manhattan va tenir lloc el passat 8 de maig. Però que és exactament això de la Met Gala?

The Costume Institute Gala, més coneguda com a Met Gala, és un acte organitzat pel Metropolitan Museum of Art de la ciutat de Nova York. A aquest, hi assisteixen milers d’estrelles internacionals que, durant un sopar de luxe entre les galeries del reconegut museu, es dedicaran a donar y recaptar fons per a diferents organitzacions benèfiques.

A part de l’interès sobre la bona obra que les estrelles fan durant aquesta nit, el punt més comericail i popular entre la majoria de fans del món de les celebrities és el conegut com a Dress Code. En aquest cas, l’encarregada de decidir-lo és la internacionalment coneguda Anna Wintour, directora de Vogue i organitzadora de la festa.

Aquest any, la gala ha estat basada en l’assaig de Susan Sontag de 1964 anomenat Camp: Notes on Fashion. En aquest, es parla sobre l’amor per l’artificial, la teatralització y l’exageració, trets que s’han vist reflectits durant tota la catifa vermella.

1. Coronant-se com la reina de la nit, trobem a Lady Gaga la qual no va deixar indiferent a ningú al presentar-se amb un extravagant vestit rosa…


… sota el qual amagava un paraula d’honor…


… que al caure, simulat l’efecte del vent, va deixar al descobert un tercer vestit slip dress en un to rosa cridaner.


Ja per acabar la seva coronació després d’haver deixat volar les tres capes anteriors, Lady Gaga va rematar la seva catifa vermella quedant-se en roba interior simulant haver estat víctima d’un fort cop de vent.

 

2. Sent fidel al seu dissenyador preferit, Katy  Perry torna a sorprendre presentant-se vestida d’un exagerat canelobre.

 

3. En aquest cas, el ja nomenat rei de la Met Jared Leto va optar per un look de la firma Gucci el qual va acompanyar amb una rèplica del seu cap com ho van fer alguns models de la firma italiana en la seva presentació de 2018.

 

4. La model britànica de Dior Cara Delevinge ens sorprèn deixant enrere els seus foscos looks apostant per un mono del més estrafolari.

 

5. Ja per acabar el nostre petit resum dels vestits més representatius, us deixem l’increïble transformació de l’estrella de la televisió Zendaya que va optar per convertir-se en la Cenicienta amb l’ajuda d’una de les seves fades just abans de començar el seu pas entre els fotògrafs. Això sí que és ser Camp!

 

Emma Soley i Victor Biris

 

Tartaleta de cireres, nespres i prunes – Posa’t les botes!

 

Ja ben entrats al mes de maig, comença la temporada de fruites i el mercat del nostre poble adopta aquell color llampant permanent. Per aquest motiu, avui us portem una recepta on podreu estrenar moltes d’aquelles fruites que els avis porten a casa un matí de cap de setmana.

https://lesbarraquesdigitals.files.wordpress.com/2019/05/f4fc5-frutas-de-temporada-portada_500x300.jpg

 

TARTALETA DE CIRERES, NESPRES I PRUNES

  • 100g de cireres

  • 2 nespres

  • 2 prunes

  • 60g d’ametlla mòlta

  • 280g de farina

  • 5 ous

  • 200g de sucre

  • 200ml de llet

  • 100ml de nata

  • 2 culleradetes de vainilla

  • Nata muntada per decorar

  • Nabius secs per decorar

 

Procediment:

1. Abans de començar prepararem la fruita: la pelem, la desossem, la tallem i reservem.

2. Passant, ara sí, a l’elaboració de la massa principal del pastís, barregem la farina i l’ametlla molta.

3. Col·loquem els ous en un bol i els batem amb una batedora manual per tal que no es muntin.

4. Hi afegim la vainilla i barregem fins que s’integri per complet.

5. A continuació hi afegim la llet i la nata fins a aconseguir una mescla homogènia

6. A part, preparem un bol amb tots els ingredients secs i els barregem entre ells.

7. Afegim l’altra mescla i mesclem fins a tenir com a resultat una massa fina i sense grumolls.

8. Greixem el motlle

9. Col·loquem la fruita en l’ordre que preferim.
# Per aquí us deixo la meva recomanació personal (el primer ingredient més a baix que el darrer)

a) Cireres

b) Nespres

c) Prunes

10. A continuació hi afegim la massa amb cautela per no deformar l’ordre de la fruita dintre de la mesura de possible.

11. Portem el motlle ple al forn durant 45 minuts o fins que puguem treure’n un escuradents completament net del seu interior.

12. Quan considerem que aquest està llest, el retirem i el deixem reposar 15 minuts abans de desemmotllar.

13. Ja tenim llest el nostre pastís! Ara és moment de posar-nos creatius i decorar-lo al nostre gust o, en el seu defecte, de començar a berenar. Bon profit!

https://lesbarraquesdigitals.files.wordpress.com/2019/05/1b6bf-20180628_222532.jpg

Emma Soley i Víctor Biris

En un dia com avui – 8 d’abril

La història humana recull ja uns quants anys i, com és obvi, és comú que alguns fets acabin compartint dates al llarg dels segles. En aquest cas, des de la secció de “En un dia com avui”, us presentem una sèrie de fets que van compartir data el 8 d’abril; tant a escala autonòmica com internacional. Que heu viscut algun d’ells?

 

CATALUNYA:

  • 1888 S’inaugura l’Expossició Universal a Barcelonahttps://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4d/Exposicion_Universal_Barcelona_1888.jpg/300px-Exposicion_Universal_Barcelona_1888.jpgLa fira fou allotjada a l’antiga Ciutadella de Barcelona, que s’acabà convertint-se en l’ara conegut com a Parc de la Ciutadella. La rebuda de més de 20 milions de visitants va contribuir a una transformació urbanística total que revolucionaria els sectors econòmics dràsticament.
  • 1998 – És inaugurat el Museu del Cinema de Girona
    Aquest museu inaugurat a finals del segle XX va esdevenir el primer de la seva especialitat a l’Estat Espanyol i el més gran de tot Europa en aquell moment

https://i0.wp.com/www.girona.cat/turisme/img/foto_cinema.jpg

 

INTERNACIONAL:

  • 1994 – Mort de Kurt Cobainhttps://i.pinimg.com/originals/6d/e3/bb/6de3bb73fa96a1fe564edd764db25062.jpg
    Es descobreix el cos sense vida del cantant de Nirvana a la seva casa de Washington DC.
  • 2003 – Atac estatunidenc a Iraq
    El periodista gallec José Couso i el càmera Taras Prostyuk moren com a conseqüència d’un atac estatunidenc a l’Hotel Palestina (Iraq), causant un gran enrenou mediàtic.
  • 2005 – Mort del Papa Joan Pau II
    A la Ciutat del Vaticà, després d’uns dies de dol, es dóna l’extremunció al Papa Joan Pau II i s’enterra el seu cos.

https://img.peru21.pe/files/ec_article_multimedia_gallery/uploads/2017/12/21/5a3c140988321.jpeg

 

Emma Soley i Ferran Diaz

 

Posa’t les botes! – Els dolços de la penitència

Bon dia lectors! Ja ha passat un carnaval d’infart envoltats de disfresses, brillantina i riures de carrer, arriba la nostra amiga la Quaresma. Antigament, aquesta quarantena de dies entre la castanyada i setmana santa era vist com un període de penitència, dejuni i abstinència.

És just aquí on rau origen la nostra recepta d’avui: aquells bunyols de vent que tot avi ens ha portat en bossetes de paper un diumenge al matí. Aquests populars dolçoss van sorgir a causa de la demanda popular d’algun aliment que pogués endolcir i fer més passables aquestes set setmanes de privacions. Avui en dia, el context ha canviat i els bunyols han esdevingut un postre molt popular que admet múltiples versions. En el nostre cas però, des de la secció de “Posa’t les botes!”, us presentem la recepta més senzilla.

Això no obstant, sentiu-vos lliures a improvisar al vostre aire! 

 

Per preparar aquest dolç necessitem: 

  • 125 ml. de llet.

  • 75 gr. de farina.

  • 60 gr. de mantega.

  • 3 ous.

  • Sal.

  • Oli.

  • Sucre.

 

Procediment…

  1. Posi la llet i la mantega en un pot.

  2. Afegeixi una mica de sal mentre remena el contingut i es desfà la mantega.

  3. Quan la llet arrenqui a bullir, afegeixi la farina tamisada i deixi-ho coure.
    * Recordi remenar contínuament la barreja perquè no s’enganxi.

  4. Quan vegi que la massa es comença a desenganxar de les parets del pot, retiri-ho del foc.

  5. Afegeixi els ous d’un en un sense deixar de remoure la mescla.

  6. Quan hagi aconseguit una massa ben homogènia i consistent, prepari una paella amb oli i posi-la a escalfar.

  7. Quan estigui l’oli calent, afegeixi petites porcions de pasta. Veurà que els bunyols es van inflant.

  8. Quan estiguin ben daurats, vagi retirant-los de la paella.

  9. Col·loqui’ls en un plat amb paper de cuina, per tal que perdin l’oli sobrant.

  10. Gaudeixi dels seus bunyols a l’estil més tradicional!

 

https://i2.wp.com/img.over-blog-kiwi.com/1/48/87/43/20160309/ob_5cf66e_bunyols-de-vent-9.JPG

Emma Soley i Ferran Diaz

Avengers: Endgame – Cinemaniàtics

Hulk, Thoor, Spider-Man, Iron Man, el Capità Amèrica, la Viuda Negra… molts som els que hem crescut amb tots aquests personatges i, no és d’estranyar, que cada vegada que Marvel decideixi treure una nova pel·lícula, la part més infantil de grans i petits, tregui la punta del nas a la superfície.

 

Després de l’espectacular èxit de l’última entrega de “Los Vengadores” (Infinity War) de l’any passat, arriba a les nostres pantalles “Los Vengadores: Endgame“, la qual es convertirà en la pel·lícula número 22 de Marvel Studios.

Malgrat la poca informació que la productora ha donat en la seva sinopsi oficial, aquest llargmetratge té la intenció de convertir-se en la seqüela de l’estrena anterior i concloure així amb tot el desastre que va comportar l’arribada de Thanos a la terra.

 

El moment més àlgid de 22 pel·lícules interconnectades. La quarta entrega de la saga Avengers atraurà al públic per presenciar el moment crucial d’aquest viatge èpic. Els nostres estimats herois comprendran realment com de fràgil és aquesta realitat i els sacrificis que s’han de fer per mantenir-la.

Sinopsi de Marvel Studios

 

DADES:

  • Títol original: Avengers: Endgame 
  • Estrena: 26 d’abril de 2019 (Estats Units)
  • Gènere: Superherois, acció i ciència-ficció
  • País: Estats Units
  • Direcció: Anthony Russo i Joe Russo
  • Guió: Christopher Markus i Stephen McFeely
  • Fotografia: Trent Opaloch
  • Producció: Kevin Feige
  • Productora: Marvel Studios
  • Distribuidora: Walt Disney Studios Motion Pictures

 

FIXA TÈCNICA:

Com era d’esperar, la producció d’aquesta pel·lícula ha optat per ser fidel al cast habitual quan es parla de l’univers de superherois. Aquest, com sempre, inclou a grans artistes com Paul Rudd, Scarlett Johansson o Chris Hemsworth a la vegada que noves cares de la indústria com Jon Favreau o Gwyneth Paltrow.

  • Robert Downey Jr. com a Tony Stark / Iron Man
  • Chris Evans com a Steve Rogers / Capitán América
  • Chris Hemsworth com a Thor
  • Mark Ruffalo com a Bruce Banner / Hulk
  • Scarlett Johansson com a Natasha Romanoff / Black Widow
  • Jeremy Renner com a Clint Barton / Hawkeye / Ronin
  • Paul Rudd com a Scott Lang / Ant-Man
  • Brie Larson com a Carol Danvers / Capitana Marvel
  • Don Cheadle com a James “Rhodey” Rhodes / Máquina de Guerra
  • Karen Gillan com a Nebula
  • Danai Gurira com a Okoye
  • Bradley Cooper com a Rocket Raccoon:
  • Gwyneth Paltrow com a Pepper Potts:
  • Tessa Thompson com a Valquiria
  • Benedict Wong com a Wong
  • Jon Favreau com a Harold “Happy” Hogan
  • Josh Brolin com a Thanos

 

TRÀILER:

 

Com era d’esperar, l’estrena de la pel·lícula és una data marcada en el calendari per a molts fans acèrrims, fet que s’ha vist reflectit en el nombre d’entrades venudes a la preventa i en els milers de comentaris d’emoció que comencen a envair les xarxes socials.

 

Emma Soley i Frank López

El futur de la indústria de la moda ja és aquí

Abans d’existir la indústria de la moda, els homes portaven roba per evitar forts canvis de temperatura com ho són la congelació o la completa sequera. Fins i tot, quan la indústria es va professionalitzar, buscat un resultat més estètic, l’objectiu principal seguia sent el mateix.

Basant-se en la continuïtat d’aquest propòsit, els experts i dissenyadors ja comencen a fer conjectures sobre el futur de les nostres peces de vestir. Us animeu a descobrir-ne algunes des de la nostra secció de “Viatge al Futur“?

 

Roba personalitzada tecnològicament

Ser únics, ser diferents, ser especials… tots volem ser nostres d’alguna manera i les grans tecnològiques ho saben. Per aquest motiu, moltes ja han començat a treballar en peces de roba molt peculiars que permeten transformar la nostra vestimenta en fulls en blanc totalment personalitzables. Segons s’especula, aquestes podran ser dissenyades al nostre gust, estat d’ànim i estil personal; tantes vegades com ho desitgem.

 

Un bon exemple són les “Shiftware“, unes vambes que podem canviar de color i disseny mitjançant una aplicació de mòbil.

Segons assegura la companyia, aquestes són completament flexibles, respectuoses amb el medi ambient i 100% rentables.

Estan fabricades amb el mateix material que les armilles antibales i per carregar la seva bateria només és necessari caminar una estona amb elles.

 

 

Teles de jardí

La imaginació pot aconseguir coses inimaginables, i la creativitat de Suzanne Lee n’és un clar exemple. Aquesta pionera anglesa ens presenta a través de les seves experimentacions l’oportunitat de conrear roba fruit de la nostra meteixa terra.

El projecte batejat com a Bio-Couture és la nova proposta de la dissenyadora, el qual es basa en la producció de peces a partir d’un procés de fermentació de residus orgànics.

Segons explica la inventora britànica, la idea va sorgir a partir de la “Kombucha“, una beguda mil·lenària xinesa elaborada a partir de te, sucre i una colònia de microorganismes.

El mètode consisteix en barrejar aquests elements en una tina i deixar-los reposar diversos dies fins que es fermentin i produeixin el material desitjat. En aquest cas, una làmina transparent i gruixuda que després d’un rentat i assecat a l’aire lliure, dóna pas al nou teixit: una espècie de cuir vegetal.

 

 

Roba en esprai

En aquest cas, l’inventor ens toca a casa. Ens trobem davant del descobriment del químic i dissenyador català Manel Torres, el qual ha creat una tecnologia que permet pintar peces de vestir mitjançant un aerosol directament sobre el nostre cos: el Fabrican.

 

“Estava interessat en desenvolupar un sistema més ràpid per poder fer roba, el somni de qualsevol dissenyador, i la idea va sorgir quan em vaig fixar en el típic esprai de serpentines que s’utilitza en les festes.”

Manel Torres

 

Acreditat per l’Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units, el Fabrican compta amb totes les mesures sanitàries i, de fet, està catalogat com un material completament estèril, que es pot fer servir per embenats instantanis. Al mateix temps, molts experts ja asseguren que es tracta d’una fórmula molt més higiènica que les típiques benes mèdiques que es guarden en bosses de plàstic.

 

 

Emma Soley i Frank López

Twitter a estrena

Twitter ha tingut moltes fases; passant per les acalorades discussions entre fanàtics, l’etapa dels tweets de “Bon diumenge”, les publicacions d’acudits d’humor força simple…

Això no obstant, a hores d’ara podem trobar infinita informació en aquesta xarxa la qual s’ha convertit en la connexió amb l’actualitat per a molta gent.

Com no podia ser d’una altra manera, el món del cine no n’ha estat una excepció i no és gens complicat assabentar-se de les pròximes estrenes a través dels milers de tweets que circulen cada dia.

Per aquest motiu, avui, a la secció de “Twitter, us presentem unes quantes comptes que han comentat la primera projecció de certes pel·lícules, que en penseu? Ja heu anat a veure-les?

 

Emma Soley i Frank López

Paranormal – Jack l’Esbudellador

Avui, a la secció de paranormal, us presentarem un dels casos més misteriosos i esgarrifants que cap societat ha pogut patir mai. Es tracta de la terrible història d’en Jack l’Esbudellador, us animeu a descobrir-ne tots els detalls?

Jack the Ripper, o Jack l’Esbudellador, va ser el sobrenom amb què es va autobatejar a si mateix un assassí en sèrie que va actuar a Londres entre el 31 d’agost i el 9 de novembre de 1888. En Jack cometia els seus assassinats a Withechapel, un dels barris més pobres del Londres victorià. Totes les seves víctimes van ser dones de classe baixa; prostitutes que exercien al carrer a altes hores de la nit i, malgrat que només se li van reconèixer 5 víctimes oficials, va haver-hi 6 cadàvers més a la mateixa època que no van poder ser relacionats.

Pel que fa al seu comportament, el que es podria considerar l’assassí més reconegut de la història, no va ser precisament gaire convencional, sinó desafiant, burleta i provocador. Durant una temporada, en Jack enviava cartes a la policia per riure-se’n del fet que no l’aconseguissin atrapar i, en la més famosa i coneguda sota el nom de “Carta des de l’infern”, l’autor fins al moment sense nom, va signar com “Jack l’Esbudellador” donant així un pseudònim al qual dirigir-se al parlar d’ell. A més a més, per deixar clar que no es tractava de cap imitador, l’assassí va decidir deixar mig ronyó d’una de les seves víctimes juntament amb el seu escrit.

 

La primera víctima va ser Mary Ann Nichols, trobada morta de matinada per un

Mary Ann Nichols

conductor de carruatges i, entre altres mutilacions, la pobra jove va aparèixer amb la gola tallada dues vegades d’esquerra a dreta. Durant la investigació del cas de Nichols però, va aparèixer un segon cos dins d’un carreró. Es tractava d’Annie Chapman, també prostituta i trobada a les 6 de la matinada. A causa de la similitud de tots dos casos, la policia va començar a parlar d’un possible assassí en sèrie, ja que l’Annie també tenia la gola tallada d’esquerra a dreta, a més d’estar estripada. Un testimoni que va voler conservar el seu anonimat va assegurar haver vist la dona parlant amb un home hores abans que el cos fos descobert i, malgrat la foscor de la nit, va identificar l’individu com un home d’uns 40 anys, trets estrangers i que vestia un barret i un abric negre.

 

Annie Chapman

La Scotland Yard (Policia Metropolitana de Londres) va detenir a diversos sospitosos que coincidien amb la descripció donada però tots van ser posats en llibertat, ja que mentre ells romanien presos va tindre lloc un doble assassinat per part de l’Esbudellador.

 

Les dues víctimes van ser trobades la mateixa nit en dos llocs molt pròxims a Withechapel. La primera, Elizabeth Stride, va aparèixer al

Elizabeth Stride

fons d’un carreró tirada en un bassal de la seva pròpia sang, provocat per un tall a la gola igual que en els anteriors casos. Al no tenir més marques d’agressió, els policies van deduir que l’assassí va ser interromput a la meitat de l’acte, de manera que va haver d’escapar, quedant-se insatisfet de la seva obra. Això es va poder corroborar quan 45 minuts més tard es va descobrir un segon cadàver a pocs quilòmetres del primer crim. La víctima d’aquell darrer crim fou Catherine Eddowes que va ser assassinada de la mateixa manera que les anteriors amb el ja famós tall a la gola. En aquest cas però, l’assassí va mutilar el seu rostre i el seu abdomen, posant els intestins sobre les espatlles de la víctima, igual que en el cas d’Annie.

 

Catherine Eddowes

Arribats a aquest punt, les investigacions van apuntar que l’assassí comptava amb un coneixement anatòmic elevat, ja que coneixia la posició concreta dels òrgans i els seus talls increïblement nets i segurs. A arrel d’aquestes observacions es va començar a escampar la teoria que es podria tractar d’un metge però cap teoria ni acusació va arribar a bon port.

 

El cinquè i últim cos va ser un dels casos més espantosos i depravats de la història de la criminologia. Segons un reportatge de la revista BBC, l’home que va trobar el cadàver, va assegurar que no era obra humana,

Casa Jane Kelly

sinó del mateix dimoni. La dona rebia el nom de Casa Jane Kelly, una jove prostituta que va deixar l’ofici quan van començar els assassinats. L’últim testimoni en veure-la amb vida va ser un amic seu, qui descriuria l’acompanyant que en aquell moment es trobava del braç de la Mary com un home molt elegant i, segons les seves pròpies paraules, amb pinta d’estranger, potser un jueu. Quan la van trobar morta al llit de la seva habitació, la jove portava una samarreta que deixava entreveure el seu estómac obert en canal, i l’atroç resultat de la mutilació del seu nas, orelles i pits. A part, certs trossos de cuixa i fragments de la seva cara havien estat curosament col·locats al voltant del seu cos sense vida, mentre ronyons, fetge, i altres òrgans es trobaven escampats per sobre els mobles.

 

Després d’això, no es va saber mai més del temut assassí i, tot i que les teories i sospitosos van ser infinits, mai s’ha pogut resoldre la identitat d’aquest monstruós a la vegada que geni psicòpata.

Emma Soley
Carla Punzano

Què tal un Hash Breakfast?

Tots hem pogut veure la idíl·lica escena de pel·lícula americana on la família feliç
prepara l’esmorzar un dilluns abans de començar el dia. M’equivoco? Aquelles torres infinites de pancakes col·locats en sintonia amb el xarop de caramel, les mongetes acompanyades d’una bona ració de bacó, el suc acabat d’esprémer sobre la taula… Sona bé veritat?

Per desgràcia, molts de nosaltres, sigui per temps o per mandra, no solem viure aquesta situació molt sovint i és per això que, des de la secció de Posa’t les botes, volem animar-vos a que us doneu un premi i proveu aquesta recepta de cassoleta matinera tan americana per començar el dia de manera diferent i amb forces.

Que un cop l’any no fa mal! 


Per preparar aquest esmorzar necessitem: 

  • 2 cullerades d’oli

  • 50 g de mantega

  • 3 salsitxes cuites

  • 1 ceba a rodanxes

  • ½ patata gran amb pell

  • 2 ous grans

 

Procediment…

  1. Escalfeu l’oli en una paella gran.

  2. Afegiu-hi la mantega i la carn prèviament cuita i que cuini uns quants minuts.
    *Penseu en remenar perquè no s’enganxi

  3. Afegiu la ceba a la paella.

  4. Elimineu la humitat de la patata pressionant-la a la pica

  5. Afegiu la patata a la paella.

  6. Quan els ingredients de la paella es cuinen, trenqueu els ous a la cassola.

  7. En el moment que els ous estiguin fets retireu ràpidament del foc per evitar que la resta dels ingredients es cremin.

    Bon profit!

 

Emma Soley
Carla Punzano

Entrevista a un profe: Àngels Sánchez

Ara que ja en sabem molt sobre la vida personal dels nostres mestres gràcies a aquesta secció, avui a “Coneix als Profes”, hem decidit portar-vos l’opinió d’un d’ells sobre la seva feina i el sistema educatiu en el qual exerceixen. Es tracta de l’Àngels Sánchez, la qual imparteix història als cursos de 3r i 4 al nostre institut.
Comencem doncs!

Què és el pitjor del sistema educatiu actual?

Personalment crec que l’edat del canvi de la primària a la secundària; crec que és un pèl d’hora. El moment que considero més oportú serien els 14, no els 12.

Hi ha alguna cosa que t’agradaria ensenyar però no pots per temes de pla d’estudis?

M’agradaria poder arribar a estudiar la Guerra Civil, però per temes de temps i la poca importància que li donen des de dalt, és quasi sempre impossible.

Creus que l’educació és necessària per aconseguir una bona vida?

Sí, completament. Si tens una bona educació acabaràs amb una millor feina amb un bon sou i una bona qualitat de vida. D’altra banda, també és força important per poder anar per món.

De l’1 al 10 com consideraries l’ambient de treball a classe?

Tot acaba depenent de cada classe però si fem una mitjana amb tots els quarts seria un 6, 6.5

Com consideraries la teva relació amb els alumnes? I amb els pares d’aquests?

Bé, en general força bona i amb els seus pares igual.

¿Què és el més vergonyós que t’ha passat a classe?

No en recordo cap. Em faria falta pensar-hi, però si es dóna el cas ja vindré a explicar-t’ho.

Creus que la teva professió influirà en la manera en què eduquis als teus fills?

Totalment, i a vegades no positivament per ells. Potser pots estar més a sobre amb aquest tema i si per exemple et diu “No tenim deures durant una setmana” doncs per l’experiència els professors podem deduir que això canta. És més difícil que et pugui enganyar.

Què és el més dur de ser professor?

M’agrada bastant tot però sí que és veritat que quan hi ha persones que no volen fer classe o no volen formar part del sistema educatiu es dediquen a molestar als altres i acaben perjudicant el grup.

Emma Soley
Eric Villalba

 

 

Coneix els alumnes – Paula Pajuelo i Marta Miralles

Per canviar una mica l’estil d’entrevista que solem fer als nostres companys, avui, a la secció de “Coneix els alumnes”, preguntarem a 2 estudiants de quart que opinen del sistema educatiu en el qual els hi ha tocat créixer. Coneixem doncs l’opinió de la Paula Pajuelo i la Marta Miralles!

A escala educativa com et descriuries?

PAULA: Em considero estudiosa, autoexigent, intento ser organitzada i perseverant a la vegada que ambiciosa.

MARTA: Crec que em costa, però estudio força i això fa que tregui bones notes.

Quina és la teva assignatura preferida?

PAULA: No en tinc cap en especial, penso que puc aprendre de totes.

MARTA: La meva assignatura preferida és física i química tot i que aquest any ja no la curso.

Quines assignatures implementaries al pla d’estudi?

PAULA: Doncs, personalment, afegiria una que he vist que imparteixen en els Estats Units on imparteixen classes que t’orienten de cara el teu futur com a persona. T’ensenyen a fer currículums, a posar rentadores, etc.

MARTA: Robòtica, perquè així aprens com funcionen les coses.

Creus que el sistema educatiu s’adapta a les teves necessitats?

PAULA: Potser a la meva manera d’estudiar sí que s’adapta i mai m’ha anat realment malament. De fet, quan he necessitat alguna cosa sempre han estat els professors per ajudar-me i tampoc he tingut mai molta dificultat a l’hora de memoritzar, com es demana als instituts.

MARTA: Jo crec que, generalment,  no s’adapta suficient a cada un de nosaltres perquè, tot i que és impossible fer-ho a un 100%, sempre es podria mirar de millorar.

Què opines del sistema educatiu?

PAULA: Realment, penso que ha de canviar una mica, ja que es basa molt en memoritzar i vomitar-ho en un examen. D’altra banda, en moment d’aplicar-ho a la pràctica sembla que no arriba mai.

MARTA: Està una mica mal fet perquè necessitem més nivell d’educació, ja que ens ho prenem a broma.

Que és el que canviaries d’aquesta manera de fer les coses?

PAULA: Doncs més que enfocar-se en donar tots els temaris i arribar a un examen, jo prioritzaria el comprovar d’un altra manera si realment ha estat entès  i ha arribat la informació als alumnes.

MARTA: Jo crec que s’haurien d’eliminar temaris absurds i centrar-se en millorar i potenciar aquelles assignatures on no hi ha nivell.

Creus que l’educació que estàs rebent a l’ESO et servirà d’alguna cosa en un futur?

PAULA: Penso que sí, ja que es com el bàsic que tothom hauria de saber, i d’altra banda, enfocat a seguir estudiant, s’han de tenir els coneixements fonamentals.

MARTA: No. En àmbits de cultura general potser sí, però a l’hora de buscar feina no és suficient saber els reis d’Espanya.

Què t’agradaria fer en un futur?

PAULA: M’agradaria estudiar i treballar d’alguna cosa que m’agradi però encara no ho tinc molt clar que és.

MARTA: Voldria estudiar farmàcia o algun grau relacionar amb l’àmbit biosanitari

Consideres la possibilitat d’anar-te’n a treballar a l’estranger?

PAULA: Sí, és més prefereixo a treballar a Espanya.

MARTA: Sí, perquè crec que a Espanya hi ha possibilitats però en fer-ho a l’estranger tens més punts a favor com aprendre un nou idioma.

De l’1 al 10 com consideraries que l’educació rebuda a Espanya podria donar-te valor de cara a l’estranger?

PAULA: Doncs jo li donaria d’un 7 a un 8, però tot depèn amb quin país ho comparem.

MARTA: Sincerament, un 5 i pelat.

Emma Soley
Eric Villalba