Avui venim a recomanar-vos el restaurant més famós de Montornès del Vallès, la Braseria la Teja.
Vam anar a sopar l’altre dia, ja que uns amics nostres ens el van recomanar perquè feien la millor paella del poble i tenien tota la raó. Ens va agradar molt el seu servei i és un restaurant molt familiar on tens una gran varietat de plats per escollir.
Al 1996, la família va inaugurar Braseria La Teja amb l’objectiu de satisfer als seus clients i donar el millor servei. Per això sempre han utilitzat productes frescos, de qualitat i proximitat.
Actualment,a sala es troben Raquel i Stefan, que al costat de l’equip de La Teja cuiden els detalls.
Als comandaments Antonio i la seva dona Maribel, base de la seva essència i motor de la cuina. Seguint els passos i tradició es troben Mari i Alejandro.
Es pot menjar al restaurant situat al Carrer Major 57, però també tenen servei per portar o a domicili (telèfon 935 72 34 58).
El seu horari és de dimecres a diumenge de 9.00 a 23.30. Dilluns i dimarts està tancat per descans del personal.
Si voleu fer una ullada, us deixem el link de les seves xarxes socials:
És evident que la persona de la que més es parla al món en aquest moment és la Shakira.
Després de que es fes pública la seva ruptura amb l’exfutbolista professional Gerard Piqué, va fer un parell de cançons dedicades a ell, però cap amb tanta repercussió mediàtica com la tercera i última cançó publicada.
Aquest senzill, produït per l’argentí Bizarrap porta de títol BZRP Music Sessions #53.
L’èxit de la cançó ve a causa dels dards i indirectes de la cantant al seu exmarit.
A la producció es poden sentir diverses frase dirigides a Piqué, com per exemple:
“Una loba como yo no está pa’ novatos”.
“Yo solo hago música, perdón que te sal-pique“.
“Cambiaste un Rolex por un Casio”.
“A ti te quedé grande y por eso estás con una igualita que tú”.
“Tiene cara de chica bueno, pero Clara-mente no lo es”, fent referència al nom de la nova nòvia del futbolista.
Després de totes aquestes frases, podem apreciar tot el rencor que acumula la cantant.
És evident que, de moment, no tornaran a tenir una relació, ni tan sols cordial.
A l’entrada d’avui parlarem sobre la cançó més recent de Pole, que juntament amb Pablo Alborán ha donat llum a la cançó “Los domingos no se toman decisiones”.
Amb 23 anys, Pole s’ha convertit ja en un dels artistes més importants del nostre país. Va nèixer a Toledo al 1999 i ja ha col·laborat amb cantants de la mesura d’Estopa, Dani Martín o Pablo Alborán en aquest cas.
La cançó pertany al seu àlbum “La vida es un jaleo”, i en ella tracta temes d’importància juvenil, com la falta de gana, l’ansietat, l’estrès, entre d’altres. És un senzill un pèl trist, però de ben segur que molts joves d’Espanya poden veure-s’hi reflectits.
Això diu la seva lletra:
Odiándome solito en el salón Cada cierto tiempo te llora un piano No sé cómo llevar el parón Cuando un par de planes se me han cancelado
No sé si es fruto de mi imaginación Pero el cielo hoy no está nublado Dicen por la tele que ha salido el sol Pero en mi cabeza todo está inundado
No sé na’ de aquel niño pequeño Si le ves, dile que aquí le espero Que aunque yo estoy logrando sus sueños Creo que mamá le echa de menos
Cuando no conocía el estrés y ansiedad Que esta vida te quita y te da Que las lágrimas que me ahogan Son las mismas que hacen que siga
Que mirando con perspectiva Todo se puede razonar Pero hay algo que me lo impide Que hace que todo salga mal
No quiero cenar, no puedo dormir, dame más opciones Ven y sécame la cara, quítame estos nubarrones Que ya sé que los domingos no se toman decisiones Pero suelen ser buen día para escribirte canciones
Callándome mitad de lo que siento Poniendo en venta cada sentimiento Aferrándome al drama como el tiempo Que se me escapa hasta cuando va lento
Volantazos y saltos, aún lo sigo evitando Viendo caras en blanco cuando lo digo en alto No quiero volverlo a ver Me mata una y otra vez
No quiero cenar, no puedo dormir, dame más opciones Ven y sécame la cara, quítame estos nubarrones Que ya sé que los domingos no se toman decisiones Pero suelen ser buen día para escribirte canciones
No quiero cenar, no puedo dormir, dame más opciones Ven y sécame la cara, quítame estos nubarrones Que ya sé que los domingos no se toman decisiones Pero suelen ser buen día para escribirte canciones
A la imatge veiem a Pole a l’esquerra i Pablo a la dreta. Crèdits a: Los40
Per últim, m’agradaria destacar que sent tan jove, Pole hagi sigut capaç de fer tot el que ha fet. En tan sols 4 anys ha passat de gravar cançons a la seva habitació a fer-ho a un estudi amb cantants molt coneguts. Tot aquest èxit el té merescut.
A l’entrevista d’avui, parlem de la Nora González, estudiant de 4t C de l’institut, que afronta aquest últim any amb totes les energies per acabar l’ESO el millor possible.
1- Descriu-te en tres paraules Vergonyosa, empàtica i agradable.
2- Què destacaries de tu? Sempre penso en els demés i sóc molt intensa.
3- Què t’agrada fer quan disposes de temps lliure? Llegir, escoltar música i estar amb la gent que estimo.
4- Quant de temps hi dediques? Per què? Hi dedico tot el temps suficient per estar satisfeta amb mi mateixa.
5- Quina és la teva cançó preferida? I cantant? Per què, què et transmet? “Lo Imposible”, Swit Eme. El cantant -Natos y Waor. Perquè parlen sobre temes reals i les seves cançons em fan sentir profundament.
6- Ara que ja estàs a 4t suposo quetindràs més clar el teu futur… Què t’agradaria estudiar? M’agradaria estudiar Psicologia.
7- Ara que ja s’acaba, què penses de la teva experiència a l’ESO? Ha estat difícil, però em quedo amb els bons moments i la gent que he conegut.
8- Quines fites tens a la vida actualment? Estar en pau amb tot i tothom i construir un bon futur.
9- Si tinguessis l’oportunitat de tenir qualsevol poder, quin escolliries tenir? Poder teleportar-me.
10- Com et veus d’aquí 10 anys?
Fent coses que em facin feliç i envoltada de gent que m’aporti coses bones.
Així ha estat l’entrevista amb la Nora González, esperem que us hagi agradat i que hageu après una mica sobre ella 😉
Avui, al nostre espai de recomanacions, portem el videojoc d’un esport que és poc habitual al nostre territori, però molt popular al continent americà. Parlem del joc electrònic oficial de la MLB (Major League of Baseball).
The Show és un videojoc de bèisbol, original de la companyia Sony, però disponible per a jugar en qualsevol plataforma.
Un cop dins, podreu gaudir de diferents modes de joc, des de partits ràpids d’exhibició fins a un mode carrera amb el vostre equip preferit de les grans lligues.
També tindreu l’opció de crear el vostre propi jugador amb les vostres característiques o, si ho preferiu, fer el quadre dels “playoffs” de la MLB.
Per últim, el preu oficial del joc a la “store” de Sony és de 29,99€, tot i que si ets usuari de xBox i disposes del Game Pass (pase pels jugadors d’xBox amb el que, per 13€ al mes, tindràs a l’abast una gran quantitat de videojocs), pots obtenir el joc de forma completament gratuïta.