Valoració de Web. El tràgic últim dia :'(

Avui és el nostre últim dia a Web.

D’una banda, m’entristeix no tornar a fer classe a l’institut; d’altra, estic emocionada per la següent etapa que comencem. Aquest any ha estat, sens dubte, el millor de tots de l’ESO: escollim un itinerari que ens agradi, només fem les matèries comunes (llengües, socials i matemàtiques) i ja tens més relació amb els companys i professors.

L’itinerari que he fet, el de comunicacions, consta de dues assignatures: Web i Enfoc. Faré un resum i una crítica de, en concret, l’assignatura de Web perquè els alumnes de l’any que ve tinguin una idea de què faran:

El que més m’agrada és el funcionament de la classe. És una matèria d’avaluació contínua: no hi ha exàmens, el que compta és el treball diari. Cada setmana anem amb un company i una secció diferent. El primer dia de cada setmana fem una rotllana i posem en comú les últimes notícies que hem sentit. Després la Montse passa a comentar-nos com han anat els articles que hem escrit, què hem de millorar i fa el nou repartiment. La resta de dies treballem de manera autònoma amb la parella que ens ha tocat.

Jo considero que el més complicat de la matèria és el treball en grup. No es val això de dir “Jo faig aquestes notícies i tu aquestes altres” perquè -a més que la Montse no és ximple i, després de conèixer-nos una mica sap distingir la manera d’escriure de cadascú- la nota és compartida.

El que menys m’agrada són algunes seccions: Consells de la iaia, que es va proposar com un consultori i s’ha acabat convertint en un refranyer popular; Expedient Paranormal, el Cuarto Milenio de Les Barraques Digitals; i el Pregunta’m, que és la secció dels articles de consells i instruccions. També he trobat a faltar escriure en castellà: ja sé que estem acostumats a parlar castellà i hem de practicar el català, però de tant en tant estaria bé…

Com a valoració personal vull dir que algunes setmanes m’ho podria haver currat més. Jo he notat que quan anava amb alguna de les meves amigues, em tocava sola o tenia una secció que m’agradés els articles em sortien més elaborats.

Espero, futurs companys, que us serveixi aquesta crítica, si és que l’arribeu a llegir… Molta sort!

Estic molt agraïda amb els companys i la mestra que m’ha tocat. Moltes gràcies per acompanyar-me aquest curs. Fins a una altra!

Resultado de imagen de gif adios

Andrea Barato

Creences i supersticions populars

A l’última setmana que ens queda de classe, hem d’admetre que se’ns acaben les idees per l’Expedient Paranormal. Els successos paranormals són un tema polèmic, no tothom creu en ells. Per això aquesta setmana parlem de supersticions en què la majoria de gent creu.

1. Tocar fusta

L’acte de tocar fusta és conegut per espantar la mala sort i atreure la protecció.

Aquesta superstició no té un únic origen:

Els celtes creien que els follets i les fades vivien als arbres, de fet, picar-hi (fer copets) era una mostra d’agraïment a aquestes criatures.

Els cristians associaven la fusta amb la creu de Jesucrist, de manera que suplicaven la protecció de déu tocant-la.

Una altra hipòtesi diu que aquest costum ve d’un joc infantil que es deia Knock On Wood. Tocar la fusta era considerat com a territori neutral, de protecció.

Resultado de imagen de tocar madera

 

2. Gats negres

A la cultura catòlica el color negre representa la nit, la maldat, el dimoni. Per això es diu que dona mala sort que un gat creui per davant de tu.

A altres cultures, com l’egípcia, el gat negre és símbol de bona sort.

Resultado de imagen de gato negro

 

3. Dur roba groga

Segons la superstició, vestir roba groga porta mala sort i més al món de l’espectacle. L’origen de la creença prové del teatre:

El 17 de febrer de 1763 Molière va morir durant la representació de El Malalt Imaginari. L’actor interpretava el paper protagonista del malalt imaginari quan de sobte va començar a tossir i tacar amb sang la peça de roba groga que duia. Tot i que la llegenda diu que va morir en escena, la veritat és que patia tuberculosi i que no va morir fins hores després de ser a la seva casa.

Resultado de imagen de moliere

 

4. Dimarts 13

En trece i martes ni te cases ni te embarques

Dita espanyola

La creença prové del fragment de la Bíblia que descriu l’Últim Sopar: Jesús reuneix als seus 12 apòstols i els anuncia que, a causa de la traïció d’un d’ells, serà crucificat. En total, 13 persones s’asseuen a sopar.

En altres cultures, com ara la japonesa, altres números com el 4 i el 9 són senyal de mal auguri perquè la seva pronúncia és molt semblant a la de la paraula mort. Al Japó vigilen molt amb aquesta classe de coses, arribant, fins i tot, a no existir aquests números als seients dels avions o a les plantes dels edificis.

Resultado de imagen de martes 13

 

Andrea Barato i Judit Durán

Viatgem a Copenhaguen!

Aquesta setmana al Per Desconnectar! viatgem a Copenhaguen!

Resultado de imagen de copenhague en dinamarca mapa

Localització, població i superfície

Copenhaguen és la capital de Dinamarca i està situada a l’est del país. És molt a prop de Suècia, a una distància de només 28km.

Té 569.557 habitants i ocupa 77,2km², o sigui que la seva densitat de població és de 7.400hab/km².



Cultura

  • La llengua oficial és el danès.
  • La moneda que s’utilitza és la corona danesa. A Dinamarca no es va adoptar l’euro. 1 corona danesa equival a 0,13 euros.
  • La bandera danesa: les banderes de Suècia, Noruega, Finlàndia i Islàndia estan basades en ella. És considerada la bandera nacional més antiga del món.

Resultado de imagen de bandera dinamarca

  • Danesos famosos:

Lars Ulrich, el bateria de Metallica.

Resultado de imagen de Lars Ulrich

Hans Christian Andersen, l’autor de La Sireneta, L’aneguet lleig, La Princesa i el pèsol, El soldadet de plom.

Resultado de imagen de Hans Christian Andersen

La supermodel Helena Christensen.

Resultado de imagen de Helena Christensen.

Viggo Mortensen, un dels actors de El senyor dels anells.

Resultado de imagen de Viggo Mortensen


 

Flora

La seva vegetació és molt pròpia d’aquesta zona d’Europa. Normalment trobes avets i coníferes que serveixen en certa forma per frenar una mica els vents. També podem trobar gran varietat de flors silvestres que creixen al llarg del camp danès, especialment a la primavera.


Fauna

Dinamarca és l’hàbitat amb un gran nombre d’espècies d’aus, tant marines com terrestres, algunes d’elles es reprodueixen i creixen a Dinamarca i després emigren a zones més càlides.Resultado de imagen de flora y fauna de copenhague



Turisme

Canals de Nyhavn… Perquè els de Venècia no són els únics del planeta.

Resultado de imagen de canales de nyhavn

Palau d’Amalienborg, el palau reial.

Resultado de imagen de Palau d'Amalienborg

Tivoli, un dels parcs d’atraccions més antics del món.

Resultado de imagen de tivoli

Òpera de Copenhague.

Resultado de imagen de opera copenhagen

Ciutat lliure de Christiania, el barri hippie de Copenhague.

Imagen relacionada



Menjar típic

  • Smørrebrød: Consisteix en una llesca de pa negre, untat amb mantega i amb rodanxes de carn, peix, formatge i ve acompanyat amb una guarnició.

Resultado de imagen de Smørrebrød

  • FlÆskesteg: És, bàsicament, un rostit de porc amb chicharrón que es cuina lentament, al voltant de 4 hores a foc molt lent.

Resultado de imagen de FlÆskesteg

  • Gravlaks: És el salmó rosat guarit en salaó i marinat en anet.

Resultado de imagen de Gravlaks

  • Hvid labskovs: Plat elaborat amb un estofat de vedella bullida i tallada en trossos, servit amb patates, llorer i pebre.

Resultado de imagen de Hvid labskovs

  • Koldt bord: També és conegut com a bufet i consisteix en la preparació de diferents tipus de peixos, carns, plats calents, formatges i postres.

Resultado de imagen de Koldt bord


 

Hotels

  • Hotel Bella Sky Copenhagen (167€)

Resultado de imagen de Hotel Bella Sky Copenhagen

  • Hotel Skt. Annæ (169€)

Resultado de imagen de Hotel Skt. Annæ

  • Copenhagen Admiral Hotel (208€)

Resultado de imagen de Copenhagen Admiral Hotel

  • Generator Copenhagen (57€)

Resultado de imagen de Generator Copenhagen

 

Esperem que us hagi agradat i que un dia hi aneu de visita!
Andrea Barato i Judit Durán 

Mor el motorista Nicky Hayden

El motorista Nicky Hayden mor a causa d’un accident de trànsit a Itàlia.


  • El nord-americà havia participat en el Campionat Mundial de Superbike.
  • Rep un fort xoc anant en bicicleta que el deixa en estat crític.

El pilot de 35 anys, que s’havia retirat del MotoGP dues temporades enrere, era a la costa italiana per la celebració del Mundial de Superbikes, on va quedar a la 12a posició.

El dimecres 17 de maig, va ser atropellat per un Peugeot a una carretera secundària de Rimini mentre es trobava entrenant en bicicleta. El xoc es va produir perquè el ciclista no va respectar el senyal de stop. Tots dos vehicles van rebre multitud de danys: l’impacte va ser de front, el parabrisa i la lluna del cotxe van quedar totalment destrossats i la bicicleta va quedar fora de la via tota trencada.

Nicky Hayden va ser atès allà mateix per un equip mèdic que el va aconseguir estabilitzar. Aleshores el van traslladar en helicòpter fins a l’Hospital de Cesena on el van dur directament a l’UCI. Els doctors van diagnosticar-li diversos traumatismes cranials, toràcics i pèlvics, per la qual cosa va haver de ser sotmès a una operació quirúrgica aquella mateixa nit. Tot i que estava estabilitzat, el seu estat no millorava.

El passat dilluns es va comunicar la seva mort.

Ruth Pajuelo i Andrea Barato

Els alumnes de 2n a Esterri d’Àneu

Els alumnes de 2n han començat el crèdit de síntesi a Esterri d’Àneu.


Cada curs els nois i noies fan el crèdit de síntesi d’una manera diferent: a 1r, s’estudia el poble de Montornès; a 2n, el medi d’Esterri d’Àneu; a 3r, es preparen dues rutes per Barcelona; i a 4t, es prepara un projecte de recerca.

Aquesta setmana, les classes de 2n comencen el seu crèdit. Els alumnes es divideixen en dos grups: el primer, marxa de viatge de dilluns a dimecres mentre el segon grup treballa des de l’institut i, després, de dimecres a divendres, hi va el segon i torna el primer.

Els alumnes que no van al viatge -sigui per voluntat o per una mala conducta- estan fent una recerca diferent: cada grup està estudiant un parc nacional diferent.

Al camp d’aprenentatge es fan diverses activitats com, per exemple, una sortida per posar l’orientació a la pràctica, una altra on es fa una passejada cap al llac de Sant Maurici i, l’última de totes, una caminada a un riu. A més a més, els alumnes disposen de temps lliure per visitar el poble i fer jocs a la nit.

Per ampliar aquest article, hem fet una petita enquesta a dues persones, una alumna que hi anirà, la Paula Pajuelo, i una altra que treballa des de l’institut, la Patricia Pasamontes.

1. Què esteu treballant a classe?

Paula: Estem buscant informació sobre la Vall d’Àneu.

Patricia: Estem treballant els parcs nacionals.

2. Què us han explicat que fareu a Esterri?

Paula: Ens han dit que el primer dia farem una activitat d’orientació i, també, visitarem l’estany de Sant Maurici.

3. Què esperes d’Esterri?

Paula: Passar-m’ho bé i aprendre.

4. Teniu notícies dels alumnes que estan allà? S’ho estan passant bé?

Paula i Patricia: Sí i sí.

5. Us està agradant aquest projecte? Què canviaríeu?

Paula: Sí, però el treball a classe és una mica avorrit.

Patricia: Sí, encara que m’agradaria poder escoltar música a les classes.

 

Ruth Pajuelo i Andrea Barato

 

Premis a l’excel·lència acadèmica a Montornès

El passat dia 16 de maig es van lliurar els premis a l’excel·lència acadèmica dels estudiants de Montornès.


Aquests premis són una ajuda econòmica que serveix per recompensar els alumnes que mostren dedicació i constància als estudis.

Aquest any, la 7ª edició, s’han presentat un total d’11 persones, de les quals 9 eren noies. Les guanyadores han estat l’Andrea Pérez, la Paula Montoro i la Laura Iglesias, totes elles exalumnes d’aquest centre.

L’Andrea s’ha endut 500€ per tenir la millor nota de batxillerat (9.24); la Paula també ha estat guanyadora de 500€ per la millor nota a la Prova d’Accés a la Universitat (8.36); i, per acabar, la Laura ha rebut una recompensa de 1000€ per la millor nota d’acabament de la universitat (8.69 a la carrera de Psicologia).

Ruth Pajuelo i Andrea Barato

A10: Laura Blanco!

Aquesta setmana per l’A10! hem aconseguit entrevistar la Laura Blanco, una exalumna de la promoció del 2009-2013.  Com li haurà anat aquests últims anys?

1. Què fas ara: estudies, treballes…? A on?

Estudio Belles Arts a la Universitat de Barcelona.

2. Quin pla de futur tens?

Quan acabi la carrera, una opció seria dedicar-me a estudiar només música. Sinó, especialitzar-me en l’àmbit gràfic-artístic amb algun grau superior.

3. Has tingut cap feina des que vas acabar l’ESO?

Des de fa un parell d’anys dono classes particulars de piano a dues nenes de primària.

4. Com resumiries la teva estada a l’institut?

La meva estada a l’institut va ser interessant pel que fa a descobrir quines eren els meus aspectes més dèbils i quins els més forts, apreciar les meves facultats i plantejar-me moltes coses.

5. Quina era la teva assignatura preferida? Quina era la que més odiaves?

La meva assignatura preferida era Plàstica. La que més odiava crec que era Educació Física.

6. T’avenies amb tots els professors o, per contra, algun et va agafar mania?

La veritat és que m’avenia força bé amb tots els professors.

7. Quina sortida et va agradar més? Per què?

La sortida que més em va agradar va ser l’intercanvi a Holanda que vaig fer a 3r d’ESO, perquè vaig tenir l’oportunitat de practicar moltíssim l’anglès i conèixer persones i llocs totalment diferents dels habituals.

8. Ens podries explicar una anècdota de la teva època al Marta Mata?

Recordo que vaig cantar una cançó de la Christina Aguilera davant de tot l’institut, al Nadal de 2n d’ESO crec, i que vaig passar uns nervis terribles abans de sortir i, un cop ja estava a l’escenari, se’m va passar de cop. Va ser com una mena de repte personal per treure’m la vergonya que més endavant em va ajudar a ser més atrevida i a llançar-me a les situacions que em feien por.

9. Quin consell donaries als alumnes que començaran l’institut l’any que ve?

Un consell que dono als alumnes que comencin l’institut aquest any és, sobretot, intentar ser el més real possible amb un mateix. És a dir, no us deixeu emportar així com així pel que facin els vostres companys, sigueu reflexius i decidiu per vosaltres mateixos. Serà inevitable sentir-se pressionat en certes ocasions, però en aquests anys s’aprenen moltes coses sobre com gestionar aquestes sensacions.

10. Quin consell donaries als alumnes que acaben l’ESO aquest any?

Pels que acabin l’ESO, feu realment allò que us agradi i que us motivi. Però tampoc us obsessioneu a tenir el vostre camí professional marcat, perquè és probable que proveu i després no sigui el que us esperàveu. No tingueu por de canviar i de tornar a començar, mai és temps perdut encara que ho sembli.

Tenim entès que vas estudiar el batxillerat artístic al Celestí Bellera i, com molts de nosaltres tenim interès pel tema i estem en època de preinscripcions, voldríem que ens resolguessis alguns dubtes.

11. Quina de les dues modalitats d’arts vas escollir: les arts plàstiques o les escèniques?

Al Celestí Bellera jo vaig fer el Batxillerat Artístic Plàstic.

12. Quines assignatures vas escollir? Quin contingut es tracta a cadascuna?

Si no recordo malament, era a 2n on podia escollir les optatives. Jo vaig fer Disseny i Volum (que vindria a ser Escultura)

13. Què aconselles als qui volen estudiar aquest batxillerat al Celestí Bellera?

Aconsello ser respectuós amb la resta i interessar-te en els companys. Del que més s’aprèn és de les amistats que estableixes en aquests anys i dels projectes artístics que sorgeixen d’ells.

Espero que us serveixi! Molts records a la Montse!!

Moltes gràcies Laura per l’entrevista! Et desitgem molta sort!

Javi Jovè i Andrea Barato